ACTIVITAT

Al voltant d'”Allò simbòlic, els ecos i les restes”

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives durant el període #QuedatACasa. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

Al voltant d’Allò simbòlic, els ecos i les restes. Un diàleg amb l’obra de Sheela Gowda des del cos i el so, amb Ángela Verdugo i Avelino Saavedra.

“Mentre estudiàvem l’obra de Sheela Gowda i les comissàries, Nuria Enguita i Lucia Aspesi, ens enviaven imatges de l’exposició en Hangar Biccoca, ens preguntàvem qui podia dialogar des de les arts vives amb les seues instal·lacions a Bombas Gens Centre d’Art. Pensàvem que, com efectivament va passar, les obres s’expandirien per l’espai, ocupant parets i terra. Desbordant i de vegades desdibuixant els límits entre tots dos. Havíem convidat a diversos artistes locals en altres exposicions a proposar “visites des de”, des del so, des del cos, des del cinema …, i moltes d’elles s’havien materialitzat en una mena de recorregut més o menys obert, més o menys dirigit per les sales. Aquest desplaçament potser no podria donar-se entre les obres de l’artista índia, imaginàvem llavors un espai pres.

Durant aquest procés de recerca, de busseig i navegació, vaig recordar una peça de la ballarina Ángela Verdugo, una cara coneguda en l’escena de les arts vives valencianes i una assídua participant en aquestes visites des de la dansa. En el seu últim treball hi havia un moment molt bonic en el qual el seus cabells negres cobrien el seu cos frontalment gairebé fins a la cintura. Una connexió formal i una intuïció van acostar el treball d’aquestes dues dones. Per què no?. Potser no podrem desplaçar-nos, ballar entre les obres o potser justament es despleguen i el moviment es diluïsca entre elles, a manera de ressò que es reactiva davant la mirada de l’espectador.

El diàleg de Sheela amb l’espai i el diàleg d’Ángela amb els materials de la primera (textos, articles, cabells, excrements, bidons, dibuixos …), va començar a desenvolupar-se gairebé en paral·lel. Una escoltava les obres desplegar-se en les sales expositives de l’antiga fàbrica, l’altra imaginava com el seu cos interrogaria a aquesta línia vermella que dibuixava el rastre d’una dansa o de la gravetat o més bé del temps. Gairebé en paral·lel, perquè Ángela esperava que Sheela donés per acabat el muntatge expositiu, que les sales es pogueren transitar i habitar per començar, ara sí, la seua conversa amb el lloc i ja no només amb les obres i les seues representacions escrites o fotogràfiques. Un xicotet desfasament entre les dues, fidels ambdues a un temps i una observació assossegada. Dues dones contemporànies que no treballen amb allò immediat.

Ángela va proposar al seu torn convidar a Avelino Saavedra, músic que també podria transitar aquest terreny de la investigació que s’escapa de la immediatesa de les tendències. Tots dos van dissenyar una peça en tres temps que intervenia en, o es capbussava deia Ángela o es relacionava deia Avelino, amb tres obres de la mostra, més bé cinc donada la connexió espacial entre elles: And … (2007), Black Square (2014) , Margins (2011), Protest, My Son (2011), In Pursuit Of (2019). Una proposta contemplativa gaudida per xicotets grups d’espectadors (l’espai buit que deixaven les instal·lacions era certament reduït) que acudien a una cita i que veien la peça des d’un punt de vista frontal, subratllant sense voler la confusa relació que a vegades es dóna entre el cub blanc i la caixa negra.

Ángela i Avelino van construir amb delicadesa tres paisatges en els quals les accions, els sons, els materials, les formes, les textures i en suma, les vibracions, s’integraven entre les obres de Sheela, activant capes espacials i temporals que havien romàs latents. Dos cossos que amb la subtilitat dels seus moviments i els seus instruments feien percutir al moment. Un instant efímer que només perdurarà en la memòria de l’espai i potser en algun dels seus protagonistes, performers, públic o personal de sala.

O potser una mica d’això persistisca a través d’aquest vídeo, reprenent la qüestió del paper de l’arxiu, preguntant-nos què és un document en les arts vives”

Sonia Martínez, responsable d’activitats de Bombas Gens.

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Índex Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

Bleda y Rosa. Diari de viatge de “Campos de Batalla: Ultramar”

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

Els museus post-pandèmia. Conversa entre Enguita i G. Cortés

LLEGIR MÉS