Cinefòrum: Vist i no vist, per Manuel Delgado

Què implica mirar? Veure és el mateix que mirar? Què suposa la pretensió de dir als altres el que creus que vol dir? Les mirades es comparteixen o només es comparteix el que creuen haver vist?

Es tracta en aquesta sessió de mostrar com determinats films han assumit com a seu assumpte central el de les implicacions morals de la mirada humana sobre la realitat -i especialment sobre la dels propis humans- i sobre la mateixa viabilitat del testimoni personal a l’hora d’esgotar o simplement transmetre de forma fidedigna que s’ha vist. Són pel·lícules que parlen sobre la relació sempre difícil, de vegades inútil, entre aquell que mira i allò mirat, determinada en última instància per la intuïció que com més mirem, menys veiem. Testimoni d’aquesta inquietud seran fragments de films que ens conviden a mirar mirades sobre la mirada, el que van veure i ens van convidar a veure els ulls d’Antonioni, Powell, Godard, Angelopoulos, Kurosawa, Hitchcock, Wenders, Érice, Antonioni, Zulueta …

La mirada pròpia és l’únic instrument amb el qual el cineasta i el fotògraf compten per aixecar testimoni de determinades expressions de l’existència que literalment esclaten com il·luminacions davant els seus ulls, que són sempre gestos més que la paraula, que posen en valor allò efímer, allò irrepetible, el que es nega a cristal·litzar, que no té ni final ni fi; que es fia més de les imatges que els imaginaris; que entén que el seu objecte principal no poden ser els discursos, sinó el que hi ha abans, després, sota i sobre els discursos i els traspassa: l’acció, que s’ha vist i no vist.

Manuel Delgado (Barcelona, 1956) és historiador i Doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Des de 1986 és professor d’Antropologia Religiosa al Departament d’Antropologia Social de la UB. Coordinador dels grups de recerca GRECS, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials, i GRACU, Grup de Recerca en Antropologia del Conflicte Urbà. Ha treballat especialment sobre la construcció de les identitats col·lectives en contextos urbans, la violència religiosa i les apropiacions socials d’espais públics, temes al voltant dels quals ha publicat articles en revistes nacionals i estrangeres.

*Aquesta activitat s’emmarca dins del programa “Imatges sobre imatges” de Miquel Àngel Baixauli i Vicente Ponce per a Bombas Gens.

Foto: Film La ventana indiscreta, versió d’Anne Leibovitz