ACTIVITAT

El relat de l’obra de David Reed | Capa 3: David Reed i el cinema

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

Capa 3: David Reed i el cinema

 

Una imatge darrere d’una altra, i d’una altra, i d’una altra. Es succeeixen perseguint-se, sense trobar-se però filant-se constantment, ja siga pel raccord d’imatge, de so, mitjançant l’efecte kuleshov o el cinema-puny. No poden deixar de vincular-se, d’una manera o una altra, mentres continuen la seua persecució. Una imatge darrere de l’altra, i d’altra, i d’altra. Generant-se per capes, superposant-se pinzellades, traços, taques, emergint noves imatges per addició, en les superfícies, en els buits que deixaren de ser-ho, en els centres i les vores suggerint prolongacions fora del camp pictòric.

 

La pintura, en la seua expansió, inunda l’espai generant relacions constants. Pintura-pel·lícula-instal·lació: cada volta que es mira una d’estes tres, s’és desplaçat a l’interior d’una altra d’elles en un exercici de referències sense fi. Un element remet a un altre, i a un altre, i a un altre en una espiral que gira, on tot roman connectat i de la que u no pot caure, doncs sempre hi ha un punt d’agarre, un element referenciat al que agafar-se, en una sort de posada en abisme. L’espectador, submergit dins de la pròpia pel·lícula, habita -potser protagonitza- l’escena en què s’hi troben alhora que la contempla al seu davant. La mira i s’hi veu a si mateix reflectit en ella. Mentres, un fragment de pel·lícula, reduït a l’abstracció, s’exposa dins d’ella mateixa.

 

La imatge fílmica s’ha descomposat fins fer-la desaparéixer, ha estat reduïda a color i a llum. En canvi, la pel·lícula segueix estant en ella, en la pintura: la pintura és la pel·lícula, un fotograma detingut, abstret, alhora que es troba decorant l’escena representada, una escena a la que pertany, i que continua dibuixant en la seua expansió fora de camp, prolongant el moviment fílmic horitzontal amb les seues brotxades cap a un fora que no és sinó el de l’escena que la pròpia imatge concentra en si mateixa, reduïda sobre el llí a llum i color.

 

Anar a → Capa 4: DANTO, Arthur. Después del fin del arte

Tornar a ← Capa 2: Pintura alquídica

 

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Índex Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

Els paviments hidràulics de la vil·la de Bombas Gens

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

Píndoles d’art. A través de l’espill. Entorn de Barbara Kasten

LLEGIR MÉS