Ghost ‘n Goblins: diferència i repetició, sobre «El pols del cos»

GHOST’N GOBLINS, DIFERÈNCIA I REPETICIÓ, una visita performativa a El pols del cos. Usos i representacions de l’espai per Carles Àngel Saurí amb Paula, Rocío, Néstor, Ali, Sandra, Mireia, Eva, Miguel Ángel, Laura, Sara, Pepe, Loli, Nuria, Carmen, Carla, Roberto, Sonia, David, Ana, Albert, Pau…

La fotografia construeix una cultura retromaniaca obsessionada per la lectura present del passat. Quatre cossos en forma de fotografia en una sala d’art contemporani fan al·lusió a la història dels primers clubs de Techno. una sala d’exposicions mai serà una discoteca, els cossos fotografiats de “End of an Age” mai tornaran a la nit en la que van ser congelats per la càmera de Paul Graham. Hui només podem mirar les fotografies i deixar que la nostra lectura es barrege amb els nostres records personals i projecte relacions amb les nostres experiències. Les imatge de “End of an Age” aconsegueixen que al teu cap sone techno.

Ghost ‘n Goblins ha sigut una deriva acumulativa a través de tres visites que han tractat de deformar, formar i esprémer les relacions subconscient entre les fotografies de Graham, Red Room de Cabrita, els textos de Fisher, els diàlegs entre Paula, Ali, Rocío, Sonia, Néstor i Sandra, la malenconia i altres substàncies.

Pot una visita seriada veure’s travessada pel seu propi discurs per oblidar-se’n del seu format i continuar sent una visita guiada? Esta és una pregunta que potser mai podrà resoldre’s. Ghost ‘n Goblins: diferència i repetició, és l’últim temps d’esta contradicció.

Fotos 1-4: Salvador Iacovodonato. Imatge 6: End of an Age #9 (Paul Graham, 1997)