“La resistència del pols a la captura”, per Isabel de Naverán

La conferència d’Isabel de Naverán vol proposar dues coses a partir de l’exposició El pols del cos. Usos i representacions de l’espai: la primera part de casos específics de la història de la dansa del segle vint, com Kazuo Ohno (1906-2010) i L’Argentina (1890-1936), per establir una connexió a través del concepte de síncope o moviment sincopat, una convulsió corporal que conté, per dir-ho així, reverberacions d’altres cossos.

Mentre que la segona s’endinsa en la relació del cos amb la imatge en l’obra del coreògraf Juan Domínguez (1964), per plantejar la necessitat de no veure, o de veure amb altres sentits, i la incapacitat del document per donar compte de l’lloc on la vida passa.

A partir d’aquestes dues vies, proposa contraposar el pols a la captura. El pols es relacionaria amb el batec, la vibració que connecta un cos a un altre en un lloc que es percep per cop rítmic. La captura, per contra, assenyalaria el desig d’atrapar, en una imatge fixa i pressionant un polsador, l’instant que es mou.

Isabel de Naverán és investigadora en arts escèniques.

Foto: Tamara Díaz Bringas