ACTIVITAT

12.07.2017

Dc

Conferència “Ornament = delicte?” amb Nuria Enguita i Nacho París

DADES
PRÀCTIQUES

CATEGORIA: Activitats / Conferència
ORIENTAT A: Tots els públics
EXPOSICIÓ: Ornament = delicte?
DATA: 12 de juliol de 2017

CONFERÈNCIA DIALOGADA

“Ornament = delicte?”  amb Nuria Enguita i Nacho París

Des que Leon Battista Alberti considerara l’ornamentum com un element auxiliar o complementari de la pulchritudo, de la bellesa «innata», en el polèmic article d’Adolf Loos Ornament und Verbrechen (‘Ornament i delicte’), en el qual vincula la presència de l’ornament a estadis primitius d’evolució cultural, pareix que s’ha anat imposant una visió que infravalora la funció de l’ornament com a element formal i metòdic. Pensament «antiornamental» que proposa una distinció radical entre art i decoració, entre material i sensual, espiritual i racional, s’expressa molt clarament en els primers escrits sobre l’abstracció i en les teories formalistes del segle xx, que, vinculades a certa idea de «puresa» i a la tesi de «l’art per l’art», proposaven rescatar l’especificitat d’allò artístic deslligant-ho de tota referència contextual i de qualsevol funció heterònoma. Però la proposta de desornamentació té contestació històrica i present. Hi ha usos i concepcions de l’ornament que no el consideren contingent, sinó un valor intrínsec, una condició estructural i essencial de l’art, ni subsidiària ni supèrflua, i que, presents en molt diverses cultures, des de l’art paleolític fins al precolombí o a l’islàmic, el gòtic o el barroc, ofereixen recursos que encara ara resulten fèrtils.

Nuria Enguita, comissària de l’exposició i directora de Bombas Gens Centre d’Art.

Llicenciada en Història i Teoria de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid, Nuria Enguita Maig és directora de Bombas Gens Centre d’Art de València, editora de la revista Concreta i comissària d’exposicions. Entre 1991 i 1998 va ser conservadora de l’Institut Valencià d’Art Modern i entre 1998 i 2008 va ser directora artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. Ha sigut comissària en Manifesta 4 (Frankfurt, 2002), en la Trobada internacional de Medellín (2011) i en la 31 Biennal de São Paulo (2014) . Entre 2000 i 2014 va formar part de l’equip de direcció del programa “arteypensamiento” de la Universitat Internacional d’Andalusia i entre 2007 i 2014 va ser coeditora de la revista Afterall. Ha impartit conferències sobre teoria de l’art i gestió artística en nombrosos centres i universitats i ha publicat nombrosos textos en llibres i catàlegs i en revistes d’art contemporani, com Parkett, Afterall i Concreta.

Nacho París, artista, teòric i activista.

Proposa des de diferents disciplines (de la producció d’imatges al text escrit) una reflexió sobre els usos instrumentals de la imatge i la funció social i política de l’art i la cultura. Col·laborador de diverses revistes, ha publicat textos i ha impartit conferències sobre art crític, cultura i participació, urbanisme, imatge i cultura visual, drets dels artistes, etc. Va ser cofundador i president de l’associació valenciana d’artistes AVVAC (Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló). Ha sigut membre dels col·lectius Ex-Amics de l’IVAM, Ciutadans per una cultura democràtica i participativa i Amparo Civil.

 

 

© Inma Femenía
© Juan Uslé / VEGAP, València, 2017
© Bernard Frize / VEGAP, València, 2017
  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

14.12.2019

Ds

Itinerari familiar. Posant el cos en lloc

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

15.12.2019

Dg

Del jardí de Bombas Gens al de les Hespèrides, per Gustavo Marina

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

19.12.2019

Dj

Conferència de Pablo Lafuente: Fins a, per a, des de… Sheela Gowda

LLEGIR MÉS