Conferència “Ornament = delicte?” amb Nuria Enguita i Nacho París

CONFERÈNCIA DIALOGADA

“Ornament = delicte?”  amb Nuria Enguita i Nacho París

Des que Leon Battista Alberti considerara l’ornamentum com un element auxiliar o complementari de la pulchritudo, de la bellesa «innata», en el polèmic article d’Adolf Loos Ornament und Verbrechen (‘Ornament i delicte’), en el qual vincula la presència de l’ornament a estadis primitius d’evolució cultural, pareix que s’ha anat imposant una visió que infravalora la funció de l’ornament com a element formal i metòdic. Pensament «antiornamental» que proposa una distinció radical entre art i decoració, entre material i sensual, espiritual i racional, s’expressa molt clarament en els primers escrits sobre l’abstracció i en les teories formalistes del segle xx, que, vinculades a certa idea de «puresa» i a la tesi de «l’art per l’art», proposaven rescatar l’especificitat d’allò artístic deslligant-ho de tota referència contextual i de qualsevol funció heterònoma. Però la proposta de desornamentació té contestació històrica i present. Hi ha usos i concepcions de l’ornament que no el consideren contingent, sinó un valor intrínsec, una condició estructural i essencial de l’art, ni subsidiària ni supèrflua, i que, presents en molt diverses cultures, des de l’art paleolític fins al precolombí o a l’islàmic, el gòtic o el barroc, ofereixen recursos que encara ara resulten fèrtils.

Nuria Enguita, comissària de l’exposició i directora de Bombas Gens Centre d’Art.

Llicenciada en Història i Teoria de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid, Nuria Enguita Maig és directora de Bombas Gens Centre d’Art de València, editora de la revista Concreta i comissària d’exposicions. Entre 1991 i 1998 va ser conservadora de l’Institut Valencià d’Art Modern i entre 1998 i 2008 va ser directora artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. Ha sigut comissària en Manifesta 4 (Frankfurt, 2002), en la Trobada internacional de Medellín (2011) i en la 31 Biennal de São Paulo (2014) . Entre 2000 i 2014 va formar part de l’equip de direcció del programa “arteypensamiento” de la Universitat Internacional d’Andalusia i entre 2007 i 2014 va ser coeditora de la revista Afterall. Ha impartit conferències sobre teoria de l’art i gestió artística en nombrosos centres i universitats i ha publicat nombrosos textos en llibres i catàlegs i en revistes d’art contemporani, com Parkett, Afterall i Concreta.

Nacho París, artista, teòric i activista.

Proposa des de diferents disciplines (de la producció d’imatges al text escrit) una reflexió sobre els usos instrumentals de la imatge i la funció social i política de l’art i la cultura. Col·laborador de diverses revistes, ha publicat textos i ha impartit conferències sobre art crític, cultura i participació, urbanisme, imatge i cultura visual, drets dels artistes, etc. Va ser cofundador i president de l’associació valenciana d’artistes AVVAC (Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló). Ha sigut membre dels col·lectius Ex-Amics de l’IVAM, Ciutadans per una cultura democràtica i participativa i Amparo Civil.

© Inma Femenía

© Juan Uslé / VEGAP, València, 2017

© Bernard Frize / VEGAP, València, 2017