ACTIVITAT

Píndola d’art. Transversal, una lectura a l’obra d’Inma Femenía

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

Transversal (2020) és una instal·lació site specific creada per Inma Femenía per a l’exposició «Infralleu» —situada en la Nau 3 de Bombas Gens Centre d’Art i produïda per la Fundació Per Amor a l’Art—, una mostra que inclou obres produïdes el darrer any, i tres de les peces que ja formaven part de la col·lecció Per Amor a l’Art. Esta peça ocupa tota la longitud de la sala, s’estén per mitjà d’una concatenació de làmines de PVC transparent que busquen que ens perdem i trobem a través del laberint creat, i sobre les quals hi ha impreses diverses gammes de color.

 

Transversal, 2020

 

A partir de gravacions de carrer de càmeres de videovigilància pública, Femenía selecciona uns fragments (captures) que transforma en trossos de llum sobre làmines de PVC. Uns fragments ordenats gradualment amb la resta en una escala cromàtica. Alhora, les càmeres de videovigilància privada del centre d’art travessen la sala des d’una perspectiva zenital i creen de nou imatges susceptibles de ser capturades en temps real.

 

A diferència dels nostres cossos —reconeixibles mitjançant la videogravació pel color de la pell o la vestimenta—, els que es van gravar en les imatges originals de Transversal, rescatats en l’obra de l’artista, han perdut «la identitat», diluïda en altres miratges i relacions corporals entre les làmines i els visitants. S’origina una desintegració i desidentificació de les imatges seleccionades: ja no sabem quins cossos van ser gravats, qui portava quin vestit o pantalons, fet que dona lloc a un espectre de color desubjectivat, despullat de la seua pertinença i origen. Des d’un punt de vista polític, podria ser interessant preguntar-se per la identitat: què fa que eixes imatges siguen el que són, que siguen així i no d’una altra manera, el poder de les imatges digitals, o la seua afectació sobre les nostres subjectivitats. En eixe sentit, podem remetre’ns a l’afirmació de Hito Steyerl: «la imatge pobra té tendència a l’abstracció: és una idea visual en el seu propi esdevindre».1

 

Al llarg del recorregut per la instal·lació, veiem i mirem a través de diferents intensitats de solidesa de color. El major o menor grau de tinta sobre les làmines, originalment cristal·lines, genera opacitats i transparències diverses que deixen entreveure el pixelat de les imatges originals com un esborrall: el que és intangible s’ha tornat matèria. Això ens porta a preguntar-nos què hi ha darrere d’estes imatges que passen a ser sensacions emocionals abstractes, no identificables amb una representació concreta, però comunes a eixa mar d’imatges líquides pròpies del món digital, que es transformen en llum matèria envoltant. I és precisament la llum de les imatges —intervinguda amb la suma de llum natural i artificial de la sala— la que reactiva eixos colors que es mesclen entre si en el pas del visitant i projecta entre làmines els espectres lumínics.

 

 

Llum II 01.10.13 10.00 p.m.

 

Femenía comença la seua investigació arreplegant amb escàners la llum ambient de l’habitació en un dia, data i lloc específics, com veiem en l’obra Llum II 01.10.13 10.00 p.m. (Llum, 2013). En la peça —que pertany a la col·lecció Per Amor a l’Art i que està situada en la mateixa Nau 3—, Femenía traduïx la llum en codis informàtics i crea una imatge que retallarà i imprimirà sobre poliuretà, mostra les vetes del dit material a manera de trama i ordit d’un teixit plàstic. Eixa llum ambient que envolta el cos de l’artista en el moment de ser capturada, resulta absorbida i traduïda per diferents canals per a ser plasmada en una superfície que ara és una altra pell. Tal com ocorre també en Transversal, les superfícies ens ajuden a veure les intervencions tècniques i a entendre el funcionament tecnològic i humà sobre el nostre entorn, per la qual cosa l’autora juga amb les traduccions de la iridescència pròpia de l’ull humà tant en la naturalesa com en el món virtual. Es basa en el color pigment per a entendre el color-llum, present en el món intangible, fent observable allò efímer i la correspondència entre la paleta pictòrica física i la digital. Passegem davant de paisatges simulats que solidifiquen eixe món líquid.

 

Curiosament, la llum natural marca el pas del nostre temps i la llum artificial ens en fa perdre la noció en les nostres immersions, però són ara el ritme i el pols dels «dispositius intel·ligents» els que deixen el rastre de la titil·lació que para quan acaba la seua càrrega energètica.

 

Llavors, de què estan fetes les imatges?

 

 

¹ Hito Steyerl, «En defensa de la imagen pobre», en Los condenados de la pantalla, Caja Negra Editora, Buenos Aires, 2014, p. 34.

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Totes les propostes de Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

24.10.2020

Ds

Ruta botànica fins al Jardí Botànic de la Universitat de València

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

25.10.2020

Dg

Xafa i xof! Itinerari familiar al celler i el jardí

LLEGIR MÉS