Píndola de patrimoni. El celler medieval de Bombas Gens

Durant les obres de rehabilitació de la fàbrica de Bombas Gens per a convertir-la en l’actual centre d’art, en el 2016, es van trobar també les restes d’una alqueria amb uns orígens que es remunten al segle xiv. El jaciment inclou elements arquitectònics i ceràmics de diferents fases de la vivenda, coneguda més tard com a l’alqueria de Comeig, que ens permeten viatjar en el temps i conéixer com es vivia, cultivava i menjava a la València de finals de l’Edat Mitjana. L’aspecte més destacat de la casa, pròpia de l’horta, és el celler conservat en el nivell subterrani, que data entre finals del segle xv i principis del xvi. Alguns dels espais i objectes trobats en l’alqueria són més antics, com ocorre amb el trull per a xafar el raïm situat en la planta baixa. No obstant això, la construcció del celler formaria part d’una reforma important de la casa ja existent i la presència en l’alqueria de Comeig ens revela coneixements molt valuosos sobre la rellevància del vi per a la societat llavors.

 

Un dels arguments a favor és l’elevat component calòric, raó per la qual va formar part important de la dieta valenciana fins fa no massa temps. El consum era habitual en els berenars infantils, amb pa i sucre. Així mateix, s’hi ha de sumar un altre factor, de caràcter sanitari: era possible que l’aigua dels pous s’haguera contaminat, fet que podia provocar malalties, per la qual cosa el vi es va posicionar com una beguda més segura.

 

Estem acostumats al consum de vi en festes i celebracions populars, però, com hem vist, la importància que tenia en el passat va molt més enllà. S’ha de destacar també el vessant comercial i, a la zona est peninsular, el vi més valorat per al mercat nacional i internacional era el d’Alacant i el de Morvedre (Sagunt). Formava part de l’economia no sols des del punt de vista de l’intercanvi, sinó també com a forma de pagament establida per a diferents oficis. Per exemple, obrers i soldats rebien un litre i mig per persona, mentre que en els monestirs la quantitat es rebaixava fins als tres quarts de litre*.

 

També s’ha de destacar la importància que tenia per a les religions presents al cap i casal. Fins a l’expulsió en 1492, els jueus s’asseguraven tindre vinyes pròpies o accés directe a vi kosher, és a dir, adequat per al consum dins de la tradició hebrea. Un vi que havien de produir, com a mínim a partir de xafar el raïm, membres de la tradició jueva. En la litúrgia cristiana té també un protagonisme important, mentre que l’Alcorà promet que en el paradís hi haurà «rius de vi que seran delícia dels bevedors», a pesar que les dos religions arremetien contra l’excés de consum.

 

Tenint en compte tot això, en el segle xv, tindre unes vinyes pròximes a la ciutat i un celler propi equivaldria a tindre una joia de veres. El cultiu de la vinya va ser un dels principals en la nostra agricultura fins al segle xvii i, a la perifèria de València, es combinarien varietats de vinya de reg, cereal i morera amb el paisatge propi de l’horta.

 

 

La família propietària de l’alqueria trobada al costat de la fàbrica de Bombas Gens era, per tant, molt afortunada. La vivenda tenia almenys un trull, situat en la planta baixa i connectat per mitjà d’un conducte gràcies al qual el most queia directament al celler subterrani. Allí es van instal·lar unes gerres per a fermentar i guardar la beguda que hauria de satisfer l’autoconsum de la família propietària i el pagament als llauradors i jornalers implicats en la collita i la verema. D’altra banda, no podem descartar que el celler també s’utilitzara per a guardar altres productes agrícoles derivats de la vinya, com ara les panses, el vinagre o l’arrop.

 

El que fa particular l’alqueria de Comeig és que l’espai dedicat al magatzematge del vi és subterrani. Això no ocorre en altres vivendes pròximes i construïdes en la mateixa època, com són les alqueries de Barrinto i de Fèlix (situades actualment en el parc de Marxalenes). No obstant això, el celler trobat al costat de la fàbrica de Gens complix moltes de les directrius establides en els tractats de viticultura del moment. En volums com el d’Alonso de Herrera es recomanava que els cellers foren profunds i frescs, excavats en terra o pedra. El sòl havia d’estar pavimentat, amb argamassa o amb rajola, i millor si tenien una coberta amb volta. Els recipients més aconsellats eren els de fang cuit pel preu i la durabilitat, ja que tenien més poc risc de rebentar durant la fermentació que no les botes de fusta. A més, la ceràmica, molt més present a València que la fusta, no aporta sabor al vi durant eixe procés.

 

Un tresor soterrat, en el qual tant d’esforç van invertir els seus amos a la fi del segle xv i del qual, probablement, també extraurien un benefici alt durant el xvi, va quedar obsolet al cap de poc de temps. Construït per a satisfer les necessitats particulars de producció, equipament i espai del vi, els canvis del segle xvii (agrícoles, econòmics, socials…) van afectar tant el celler que la reforma següent de l’alqueria el va convertir en un espai inaccessible i bloquejat amb runa. Una càpsula del temps, preservada sense voler, amb la qual podem acostar-nos als paisatges, les construccions i els costums propis d’una València anterior.

 

* Piqueras Haba, J. «La cultura del vino en la España antigua y medieval». Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal, núm. 26, 2011, p. 116.

 

Si vols saber un poc més, et deixem un vídeo sobre les alqueries de l’horta de València en què pots veure com es va descobrir la de Bombas Gens i quin va ser el procés arqueològic.

 

 

Una proposta de Cristina Montiano, mediadora de patrimoni de Bombas Gens Centre d’Art