ACTIVITAT

Píndola d’art. Mise-en-scène, d’El Último Grito

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

 

«Here’s your ticket, pack your bag, it’s time for jumping overboard
The transportation is here
Close enough but not too far, maybe you know where you are.»

(Fragment de la cançó Burning Down the House de Talking Heads, de 1982, que es podria traduir així:
«Ací tens el bitllet, fes les maletes, és moment de tirar-se.
El transport és ací.
Prou a prop però no massa lluny, potser saps on estàs».)

El Último Grito
Mise-en-scène (Posada en escena)
2014
Vinil (dimensions variables)

 

 

Estem acostumats a entrar en centres d’art i museus i que ens reben parets blanques. Ens crida l’atenció quan un altre to fa de fons de les obres, els textos i les cartel·les. La cosa normal, el que hi ha establit, és el blanc. Neutre, discret, excepte quan algun passejant cansat es recolza en el mur. No protagonitza, tot i que s’haja escrit i teoritzat molt sobre el cas. Hi ha fins i tot el terme de «cub blanc», que encunyà en 1976 Brian O’Doherty per a designar eixe espai en el qual context i temps queden fora i només hi ha l’obra situada a la paret. És una posada en escena en la qual no hauríem ni de reparar.

Xoca quan això no ocorre. Quan les convencions establides i les expectatives no es complixen. Ens maregem, ens confonem. Però, això què és?, preguntem. Les parets de l’espai B de la nau 2 de Bombas Gens estan cobertes d’un vinil que alterna el roig amb el blanc i el gris. El que havia de ser el fons invisible per a les obres disposades en la sala és una obra en ella mateixa, titulada precisament Mise-en-scène o Posada en escena.

Rosario Hurtado i Roberto Feo van crear, en 1997, l’estudi de disseny El Último Grito. La base d’operacions és a Londres i, des d’allí, fan tota classe d’obres en diferents formats que van d’objectes a instal·lacions i pel·lícules. Formen part de col·leccions privades i, alhora, alternen investigacions acadèmiques per a qüestionar la representació de sistemes i la contemporaneïtat. En el 2014, van participar en la desena Biennal de Gwangju amb la peça que actualment trobem en el centre d’art Bombas Gens i a la qual ens acabem referir. La intenció era doble: trencava amb el concepte de «cub blanc» alhora que creava una continuïtat per tot l’espai expositiu que s’estenia fins i tot per corredors i escales. La imatge, processada de manera digital, representa fum i foc inspirant-se directament en el títol de la mostra: Burning down the house, que significaria cremar una casa, arrasant-la completament fins als fonaments.

Quan una es posa davant de l’obra pot ser que no hi veja això, les flames i el fum escapant-se’n. Pot ser que hi veja uns núvols més inofensius, com una visitant, ja amb màscara, que es veia transportada a l’exterior dels espais de la fàbrica, a l’aire lliure. Hi ha qui en eixe cel ennuvolat veu finestres a altres llocs en les obres que dialoguen amb esta companya d’habitació. També pot ser que ens recorde l’estampat d’una camisa en particular i ens faça tanta gràcia que repetim la visita amb eixa peça, i queda quasi mimetitzada per complet entre les parets. El protagonista de la publicitat d’una marca telefònica fa també de camaleó, però trobar-lo ens va costar moltes hores d’observació. Hi ha qui, tot deixant-se de favades, hi veu únicament punts rojos i les ombres. Hi ha qui no hi veu, sinó que sent sense parar Talking Heads i descobrix el funk de fa anys. Molts no volen ni mirar, tenen por de perdre l’equilibri, però arriben a parar eixe moviment oscil·lant amb la càmera del mòbil. Que no es mareja i ens retorna al fum i les flames per mitjà d’una fotografia.

I totes eixes percepcions són igual de certes i pròpies. L’obra d’El Último Grito ens porta a unes dimensions ampliades, a un espai i unes percepcions subjectives expandides. A un hiperespai, al cap i a la fi, on entrarien els nostres cossos i les sensacions canviants, les nostres referències i les relacions d’idees que estimulen la posada en escena que ens envolta.

 

Fotos 2 i 3: Jabalí Studio

 

Una proposta de Cristina Montiano, mediadora de patrimoni de Bombas Gens Centre d’Art

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Totes les propostes de Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

02.07.2021

03.12.2021

Bombas DJ Sessions

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

28.11.2021

Dg

Jocs fabrils: Una aproximació històric-artística a la situació dels drets de la infància

LLEGIR MÉS