ACTIVITAT

Píndola de patrimoni. El refugi de la Guerra Civil

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

Vos convidem a conéixer diferents elements patrimonials que amplien la informació que donem en les nostres visites a l’antiga fàbrica Bombas Gens, al refugi antiaeri de la Guerra Civil i al celler medieval que hi ha en el recinte. Així podreu descobrir detalls sobre l’estil arquitectònic de la fàbrica, els objectes que s’hi han trobat o històries que ens connecten a altres llocs de la ciutat.

En esta ocasió, proposem acostar-nos al context de Bombas Gens durant el període de la Guerra Civil Espanyola. Per a fer-ho incloem alguns dels valuosos testimoniatges de visitants al centre d’art que s’han anat arreplegant en el diàleg amb les mediadores de patrimoni.

 


 

Durant l’any 1936, la premsa publicitava València com a «Levante feliz», en contrast amb el Madrid assetjat i altres àrees afectades més durament al començament de la contesa. Intel·lectuals i periodistes prompte van conviure entre els integrants del govern republicà, que es trasllada a València el 7 de novembre d’eixe any 36. La nova capital de la Segona República bollia d’accions culturals, agrupacions antifeixistes i cronistes internacionals. No obstant això, alhora que arribaven govern i artistes, ho feien també centenars de refugiats civils que fugien de l’avanç dels sublevats en altres zones d’Espanya.

 

Ramón Gaya, cartell del segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura (1937)[Font]

València va ser la seu inaugural del segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, una de les iniciatives internacionals més importants en suport de la Segona República, entre el 4 i el 17 de juliol de 1937 i que després es traslladà a Madrid, Barcelona i París.

 

 

Els bombardejos sobre la nova capital republicana no es van fer esperar tampoc, van aparéixer en la vida quotidiana del cap i casal al gener de 1937.

 

Quan era menut, en 1938, vaig vindre a València amb mon iaio i la pensió on ens quedàvem va patir un bombardeig de nit. Recorde el so ensordidor de les bombes i com vibrava tot.
Antonio Anguix Garrido, veí de Minglanilla (Castella-la Manxa).

 

Els objectius principals es correspondrien amb llocs estratègics per al proveïment i les comunicacions del bàndol republicà, com ara les estacions de ferrocarril i la zona portuària. Tot i que eixes àrees eren objectius lògics d’un atac, prompte hi hagué també bombardejos contra la població civil per a desmoralitzar l’enemic. Van afectar barris i vivendes de la capital, i inclús zones agràries o pobles menuts. Un exemple va ser el barri de Marxalenes, on està situada l’antiga fàbrica de Bombas Gens.

 

Vivia en l’alqueria del Foraster, que ara està parcialment integrada en el parc de Marxalenes. Durant la guerra, caigué una bomba en el camp on mon pare feia faena i del sortit el cavall va eixir corrent i se’n va anar a soles a la quadra.
Miguel Castelló Palanca

 

Tenia nou anys i vaig passar la guerra al meu poble, a la serra d’Espadà, que tenia uns 1200 habitants. Recorde les bombes i els refugis i que tots col·laboraven a construir-los traent poals de terra. Això, a una cosina meua, la va salvar, ja que treballava en el forat quan va caure la bomba.
Encarna

 

Enfront de l’ajuda de potències feixistes com Itàlia i Alemanya a Franco, la Segona República va buscar estratègies per a produir i aconseguir recursos armamentístics amb els quals afrontar el conflicte. A través del Decret sobre Confiscacions o Col·lectivitzacions, efectiu al desembre de 1936, es van intervindre les indústries, tallers i altres empreses que pogueren resultar útils a l’esforç de guerra republicà. Va ocórrer així amb la fàbrica de Bombas Gens que, equipada amb forns cubilots per a la fosa de ferro, va passar a produir munició en forma de bombes de morter i granades. El decret republicà afectà àrees dispars de la ciutat, des del port fins a l’horta, o negocis de nivells molt diferents, es confiscaren grans empreses —com la Unión Naval de Levante— i tallers menuts. Es pot prendre d’exemple el taller que els Gens continuaven gestionant al carrer de Sagunt, així com altres en eixa mateixa zona.

 

Era un taller de fosa situat al carrer de Sagunt, de llautó per a vàlvules, que també va ser confiscat durant la Guerra Civil. Va tancar l’any 1965.

Javier Sempere i Corral, referint-se a Talleres Peco, que fundà son tio, Pedro Corral.

 

Luis García Gallo, cartell per a CNT-UGT, ca. 1936 [Font]

 

El protagonisme de València com a capital republicana, la presència del port i el proveïment procedent de les indústries confiscades van constituir factors de perill per a la ciutat, per la qual cosa van començar a implantar-se normes i mesures per a salvaguardar la població civil. Una defensa que es denominava «passiva»: pretén protegir davant de les amenaces sense dur a terme accions d’atac directes, com sí que és el cas de la defensa activa. Així mateix, l’organisme encarregat d’eixa labor va passar a denominar-se Junta de Defensa Passiva, a partir del juliol de 1937.

Les alarmes —en forma de sirena ensordidora o procedents del boca a orella del veïnat— van ser alguns dels primers recursos a arribar a la ciutat davant de l’amenaça de bombardejos navals i aeris. En la premsa i a manera de pamflets es feien saber les normes i recomanacions per a actuar correctament durant un atac. I, finalment, a poc a poc, es van començar a construir refugis antiaeris.

 

Durant la guerra civil em refugiava en els subterranis de Papelera La Levantina. A la porta ens paràvem a vore els avions i els reflectors que estaven enfront. «Que ve la Pava! Que ve la Pava!», cridaven els veïns quan sonaven les sirenes.

Salvador Aliaga Gallarte

 

Pamflet amb instruccions elaborat, probablement, per una junta de defensa passiva [Font]

 

Marxalenes era, en els anys de la guerra, una àrea formada principalment per horta i alqueries disseminades. Un urbanisme que va fer que s’aplicara el principi de dispersió en la defensa d’eixes zones, que consistia a fer que la població fugira als camps en cas de no tindre refugis pròxims. La probabilitat que es bombardejara l’horta era molt més baixa en comparació amb els atacs a llocs amb més concentració d’edificis i habitants. No obstant això, en el barri hi havia un parell d’objectius potencials per a l’aviació italiana: Bombas Gens —identificada en mapes d’objectius com a fàbrica d’armament— i l’estació de tren de Marxalenes. Això va augmentar el perill de bombardeig de tota l’àrea i la necessitat de construir refugis per a protegir la població dels voltants. Gràcies als estudis d’experts com José Peinado, es coneix l’existència de nombrosos espais adequats en el barri per a la protecció de població civil en cas de bombardeig, que es poden classificar per la classe d’usuari. Així, trobem refugis públics (oberts a tots els veïns d’una zona) i privats (compartits a vegades per diverses famílies que accedien directament des de casa). També trobem escoles equipades amb refugis per a alumnes i professorat, com el Grup Escolar Olóriz (actual CEIP Doctor Olóriz), situat molt prop de la fàbrica de Gens. S’ha de tindre en compte que les característiques d’eixos espais varien en funció de les necessitats de les persones que s’hi refugiaven; es diferenciaven en la capacitat o els equipaments, com ara seients o banys.

José Peinado a col·laborat amb Bombas Gens Centre d’Art tant en visites guiades a refugis de València com en jornades i publicacions sobre el tema. Podeu trobar-ne més informació en la publicació Bombas Gens 1930 – 2019. Historia, rehabilitación y nuevos usosen este vídeo.

 

 

El refugi antiaeri de Bombas Gens es classifica com a privat, ja que estava pensat per a albergar únicament el personal de l’empresa, igual que el descobert en l’estació de Marxalenes. En comparació amb altres refugis, com el de Serrans (amb capacitat per a quatre-centes persones) o el de l’escola Balmes (pensat per a mil xiquets i xiquetes), podria resultar xicotet, però té capacitat suficient per a albergar vora cinquanta persones.

Un altre factor d’influència en les característiques del refugi és la data de construcció, que s’ha datat aproximadament entre finals de 1937 i principis de 1938. És per eixa cronologia tardana que resulta molt bàsic, tant en espai com en equipament. Té dos accessos independents i prou separats per a facilitar l’entrada des de diferents punts de la fàbrica: al pati i a l’interior del taller. De defenses té murs i una columna de formigó que atenuen el possible impacte de bombes, i un sistema d’il·luminació elèctrica i un altre de ventilació natural. Un refugi sense cap element superflu que comporte un temps i uns diners extra en la construcció, només el que és essencial per a aguantar un bombardeig.

 

Vista de l’interior del refugi de Bombas Gens

 

És molt difícil calcular quantes vegades es va usar el refugi de la fàbrica. Probablement moltes: cada vegada que sonara l’alarma. S’omplia d’hòmens i dones, però també d’incertesa, por i solidaritat. A vegades amb fills i amb persones del veïnat. Encara que hi ha testimoniatges de ferits, per metralla de bombardejos dirigits a altres zones de la ciutat, sobre Bombas Gens no va caure directament cap bomba. Però això no ho sabia ningú llavors, ni ningú ja s’en recordava, del «Levante feliz».

 

Ma mare vivia prop de la fàbrica de Bombas Gens. Una volta, tornant de comprar, va sonar l’alarma i com que no li donava temps a anar a un altre refugi, va córrer al de la fàbrica. Li van obrir i va baixar, i de tan espantada com estava es va deixar la bossa de pa foraVisitant anònima.

 

La fàbrica va tornar a produir bombes hidràuliques acabada la guerra. I al refugi van entrar llavors caixes amb carbó, que servien per a encendre els forns. Temps més tard, durant l’abandó i l’ocupació del complex industrial, va tornar a servir de refugi a persones que no tenien res més. I en el present, més de huitanta anys després de construir-lo, s’ha omplit de visitants, memòria i testimonis.

 

Una proposta de Cristina Montiano, mediadora de patrimoni de Bombas Gens Centre d’Art

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Totes les propostes de Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

02.07.2021

03.12.2021

Bombas DJ Sessions

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

28.11.2021

Dg

Jocs fabrils: Una aproximació històric-artística a la situació dels drets de la infància

LLEGIR MÉS