ACTIVITAT

Píndola de patrimoni: l’exotisme en l’art déco

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

Vos convidem a conéixer diferents elements patrimonials que amplien la informació que donem en les visites a l’antiga fàbrica de Bombas Gens, al refugi antiaeri de la Guerra Civil i al celler medieval que hi ha en el recinte. Així, podreu descobrir detalls sobre l’estil arquitectònic de la fàbrica, els objectes que s’hi han trobat o històries que ens connecten amb altres llocs de la ciutat.

Hui parlem de l’exotisme en l’art déco, una de les característiques més importants del moviment artístic de principis del segle XX i que, a més, podem veure representada en la decoració de Bombas Gens. Un caràcter exòtic que es va apropiar de motius de cultures i temps llunyans, per a portar-los a l’arquitectura, els objectes quotidians o la dansa d’Occident.

 


 

L’art déco, estil artístic present entre els anys vint i quaranta del segle passat, buscava part dels referents en cultures llunyanes tant en el temps com en l’espai. Abans i després de l’Exposició d’Arts Decoratives i Indústries Modernes, celebrada a París en 1925 i que va suposar el tret d’eixida de l’art déco, es pot trobar una mirada particular al que consideren com a exòtic els dissenyadors occidentals. Tant en la temàtica com en l’ornament apareixen figures que ens recorden els frisos mesopotàmics, vestidures que ens traslladen a un ambient àrab o gestos que identifiquem amb Egipte.

 

Lee Lawrie, relleus de la façana de l’International Building (Rockefeller Center, Nova York, 1935). Fonte

 

Una fascinació cap a altres cultures que ja s’havia manifestat amb la introducció d’objectes procedents de les colònies dominades per imperis com el britànic o el francés. Béns com els teixits de l’Índia, la ceràmica àrab o les estampes asiàtiques estaven molt cotitzats en el mercat occidental de finals del segle xix i principis del xx. Així, s’anava introduint a poc a poc un vocabulari decoratiu diferent que suposava una alternativa als historicismes, estils que fixaven l’atenció en referents occidentals com el gòtic o el barroc europeus i inclús en la cultura clàssica grecoromana. La importància d’eixa mirada a l’exotisme la trobem en les produccions populars dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev que, a partir de 1908, van recórrer les capitals d’Europa prenent Les mil i una nits com un dels exemples.

 

Rafael de Penagos, cartell per al ball de màscares del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1912). Font

Fotografia de Michel Fokine i Vera Fokina en la producció Xahrazad dels Ballets Russos (1914). Font

 

L’art déco va fer notar eixa mirada exòtica fins i tot en mobles de casa —com ara llums i estatuetes—, revistes de moda femenina i l’aparença d’algunes celebritats. Josephine Baker, ballarina, actriu i cantant estatunidenca, triomfava en els cabarets parisencs explotant la imatge desinhibida i quasi salvatge que els europeus projectaven sobre la cultura afroamericana.

 

Fritz Lampl, figura inspirada en Josephine Baker (1925). Font

George Barbier, Peresa (sèrie dels set pecats capitals) (1924). Hattstein, M. Art Déco. (Könemann-Éditions Place des Victoires, París, 2019.

 

Ja entrat el segle xx, i especialment després de la Primera Guerra Mundial, allò exòtic es veurà com una possibilitat d’evasió davant d’un panorama social devastat. Les troballes arqueològiques de les primeres dècades del segle —especialment la de la tomba de Tutankamon en 1922— van reforçar la fascinació d’europeus i nord-americans per altres cultures. Un dels punts culminants d’eixa mirada a allò alié va ser l’Exposició Colonial celebrada a París en 1931, amb la qual les potències colonials principals pretenien aportar una llum positiva de l’imperialisme, però que ja llavors va rebre crítiques dures organitzades eixe mateix any en forma de manifestacions i una contra-exposició, titulada «La veritat sobre les colònies».

 

En el context valencià també podem trobar eixe aspecte característic de l’art déco, especialment en l’arquitectura i la decoració. Un dels exemples més destacats seria la coneguda com a Casa Jueva (1930): un edifici de vivendes —obra de Joan Guardiola situat al carrer de Castelló de València— que resulta molt particular, no només pel colorit viu, sinó per la mescla de detalls egipcis, àrabs i hindús presents en les columnes i remats de la façana.

 

Juan Guardiola, detalls de la decoració de la Casa Jueva a València (1930). Font

 

 

La fàbrica de Bombas Gens, disseny de 1930 de Cayetano Borso di Carminati, també reflectix el gust exòtic del moviment. D’una banda, la mirada es dirigix a la cultura mesopotàmica com a influència per als remats escalonats de la frontera, que representen fonts esquemàtiques. El motiu pren com a referència el ziggurat, la construcció més rellevant dels sumeris, que es basa en la superposició de plataformes. Les excavacions arqueològiques d’Ur (1918-1934) i Eridu (1918-1919), ciutats del sud de Mesopotàmia, van resultar un focus d’atenció i van facilitar la repetició dels motius identitaris per part dels dissenyadors déco.

 

Dibuix de ziggurat. Font

Detall de la façana de Bombas Gens

 

L’altra cultura forana representada en la decoració de Bombas Gens és la japonesa, que observem en accedir per la porta principal al vestíbul de la fàbrica. La marqueteria amb fusta i vidre recorda els panells de paper de les cases del Japó, una referència a allò exòtic que a més també resultava interessant per a l’art déco pel caràcter vertical i geomètric marcat que té.

 

Vista del vestíbul de Bombas Gens. Fuente

Exemple de panell divisori japonés (Google Images)

 

 

 

Imatge de portada: Antonio Marín Segovia (amb llicència CC BY-NC-ND 2.0)

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Totes les propostes de Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

22.10.2020

Dj

GRUP DE LECTURA DE BOMBAS GENS (Sessió de tancament)

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

24.10.2020

Ds

Ruta botànica fins al Jardí Botànic de la Universitat de València

LLEGIR MÉS