ACTIVITAT

Píndola de patrimoni. El refugi de Bombas Gens

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

És una paraula curiosa, què és per a tu un refugi? Per a mi, refugi és el lloc on et sents segur, un lloc on estàs protegit, on estàs sa i estalvi. Un lloc còmode, calent, agradable, desitjat… Potser els braços de ta mare. Un plat d’arròs caldós a ca l’àvia quan l’hivern s’acosta.

Durant la guerra civil, refugi fou una paraula temuda, però també desitjada. No totes les persones tenien la mateixa sort de tindre’n un a l’abast, però sí totes en necessitaven. Com devia ser això de necessitar un refugi? Però no un refugi anímic, que també ho fou, sinó un refugi que et salvara la vida. Com deu ser això que la teua vida es trobe en perill de mort?

Imagineu un dia qualsevol mentre treballeu, o vos llaveu les dents, o mentre dineu, o fins i tot enmig de la foscor de la nit. De sobte, unes llums d’alerta i una sirena estrident vos desplaça dels vostres pensaments, dels somnis, i es transforma en una rutina més. Ho podeu sentir? Com sona?

 

 

Pas següent? Córrer. A tota velocitat, comença una voràgine, no t’importa la roba estesa, els plats per escurar a la pica o si la llum s’ha quedat encesa. Córrer. No hi ha temps de pensar si has agafat el que necessites, o millor, el que creies necessitar. Córrer. Busques el refugi, si és que tens la sort de tindre’n un a l’abast. Tu i seixanta persones més. Por. Espenteges, tremoles, respires ràpidament. Ja estàs dins. Respires. Allà sols pots pensar a respirar pausadament per a tranquil·litzar-te. Busques entre els rostres de mirades perdudes si és que reconeixes algú. Respires. Seixanta persones juntes atemorides. Respires. De repent un tro, les parets tremolen i tu, sord. Les mans et van de manera inconscient (inconscientment) a les orelles. Sents un soroll agut molest que no et deixa recuperar els sons per complet. Obris els ulls. Gent que plora. Gent arrupida que s’intenta protegir. Sorolls ensordidors que no paren de succeir-se; la teua imaginació potser no és la teua millor aliada ara. Mirar. Intentes centrar l’atenció en coses concretes. Mirar. Un xiquet agafa fort el davantal de sa mare. Mirar. És la primera vegada que et trobes al refugi. És la primera vegada que sents les bombes tan a prop. Bombes. Pareix mentida. Pareix una pel·lícula de Hollywood en què els actors a les trinxeres recreen la guerra. Bombes. Ho són de veritat. I no descansen. Es succeeixen sense parar. Com una mascletà. Bombes i mascletà, sorolls similars, significats oposats.

Ansietat. T’adones que no coneixes a ningú. Ansietat. I els teus pares, els teus germans, deuen estar bé? Ansietat. Ja no saps si anaven a treballar, si deuen estar a l’escola o es deuen haver quedat a casa. Comences a recopilar en la ment tots els possibles llocs on poden estar. Corren la teua mateixa sort? Deuen haver trobat un refugi? Favors. Aleshores mamprens un procés del qual no pensaves mai que participaries. Favors. Eixe moment just de desesperació, on res del que demanes està a les teues mans. Favors. Eixe instant en què et planteges que si de veritat hi ha alguna cosa més a l’univers, alguna força que et puga ajudar. Fes-me el favor de protegir-los. Quan t’encomanes a un «Déu» que no saps si és real. Quan la desesperació es converteix en això, en el «Déu», esperança. Com si alguna força sobrenatural fora capaç de resoldre-ho tot. Llevar-te la culpa, la culpa de tindre la sort de poder contar-ho.

Pareix que la llum s’apaga. Hi ha persones que s’assenten en terra. Altres s’abracen. Altres, impassibles. Açò s’ha convertit en una rutina per a molts. Com pot ser? Com hem arribat a convertir-ho en una cosa quotidiana, que forma part del nostre dia a dia? Sentir. L’angoixa de pensar que et trobes davall de terra, però sa. Sentir. La bilis no et para de pujar i baixar per l’esòfag. Sentir. L’agror de les males paraules, de no haver sigut dolça sempre. Sentir. El cor desbocat que et colpeja fort sense parar. Sentir. La feblesa a les cames que et produeix la por. El sostre solta pols, no caurà, veritat? Et passen per la ment totes les possibles maneres en les quals podries morir allà baix. Recorda. És segur. Recorda. Està construït perquè suporte els colps.

Prou. Pareix que és l’hora de l’esplai dels bombarders. Però no eixim. Prou. I si ens esperen fora? Prou. Sorolls sords pareix que s’agrupen. Algú demana eixir a veure què hi passa. Prou. A mi, en canvi, m’inunda la ment la idea de quedar-me ací per a sempre. Ací estic segura. Aquella idea de salvar-me a mi, ser egoista i posar la meua vida al davant. Guardeu-me un lloc i salveu-me sempre.

Sort. No parem de repetir la paraula. L’atzar s’encarrega de deixar-nos en un moment i un lloc. I a mi m’ha deixat prop d’ací. Sort. No tots l’han tinguda hui. No tots ho contaran en acabar el dia. No tots arribaran a casa per a assentar-se a taula. Sort. Una manera de positivar el record, una manera de sentir-nos menys culpables que la resta no puga fruir del resguard d’estes parets grosses, que no repel·leixen els sorolls, però sí les ferides.

Foscor. Al cap. Et venen totes les coses que has fet en la vida. Però no pensaves mai que les que més es repetirien serien les que no vas aplegar a fer. I sí… Et replanteges tantes coses. Trobes tants errors en la teua història. Tantes vegades allò de: jo no soc capaç de dir que et vull. I de sobte ara totes les persones a les quals els ho repetiries. Sense vergonya, sense por. En la foscor o a plena llum del dia. Cridant fort o a cau d’orella on l’alé s’encarrega d’endinsar-ho.

Creu-t’ho, la vida és això. Són els vull dits. Les rialles que ressonen. Els somriures que no s’amaguen. Els ulls que brillen i il·luminen les foscors més negres.

Silenci? T’adones que una cria de bolquerets no para de plorar mentre sa mare la intenta tranquil·litzar cantant-li a cau d’orella. «Nono», li canta la mare, «nono, fillet del meu cor, tanca els ullets, vida meua, tanca els ullets i dorm». Silenci.

 

Clàudia Bixquert Ricart, actual Historiadora de l’art, durant les seues pràctiques en Bombas Gens al 2019

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Totes les propostes de Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

02.07.2021

03.12.2021

Bombas DJ Sessions

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

27.10.2021

21.11.2021

THOMAS HIRSCHHORN «Energia = Sí! Qualitat = No!» (un taller crític)

LLEGIR MÉS