ACTIVITAT

Píndoles d’art | Açò no és un jardí. Entorn de Karl Blossfeldt

DADES
PRÀCTIQUES

En #BombasGensVirtual trobaràs propostes d’activitats i iniciatives online. Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter!

Les píndoles d’art busquen activar, connectar i reflexionar al voltant de les obres pertanyents a la Col·lecció Per Amor a l’Art a través de relats narrats per l’equip de mediació entorn de les peces que s’exposen en les mostres en curs.

Comencem amb les fotografies de Karl Blossfeldt exposades actualment en el marc de l’exposició «Botàniques. Col·lecció Per Amor a l’Art», en les quals el professor i fotògraf autodidacta alemany va recollir anys i anys d’observació de la natura a través d’imatges estàtiques que converteixen les espècies botàniques en formes per a l’art.

 

Fitxa elaborada per la mediadora Cristina Montiano Vicente.

 


 

Karl Blossfeldt, Urformen der Kunst [Formes originals d’art]. 1928
Portfolio de 120 fotogravats
Paper. 25×32 cm c/u.

 

La quadrícula de fotografies en blanc i negre de Karl Blossfeldt (Schielo, Alemanya, 1865), present en l’exposició «Botàniques. Col·lecció Per Amor a l’Art», composa un jardí amb plantes que no semblen plantes. No fa la impressió que estan vives, més bé congelades en el temps i aïllades sobre un fons neutre, molt lluny del seu hàbitat original, com objectes inanimats de ferro i algeps.

 

En el moment de compondre este arxiu gràfic de botànica, Blossfeldt era professor de modelat i buidat de ferro en l’Escola d’Arts Decoratives de Berlín i portava fent fotografies des de feia temps. Havia acumulat més de sis mil imatges de plantes, arrels, flors i altres per a utilitzar-les com a recurs didàctic en les seues classes. Podem imaginar-lo projectant les diapositives sobre una paret blanca –com les que tenim als centres d’art– i assenyalant les interessants formes geomètriques o sinuoses que inspiraven per dissenyar decoracions i escultures. Blossfeldt pretenia que els seus alumnes copiaren eixes plantes tot i sent molt possible que molts d’ells mai les hagueren observat al natural.

En 1928, quan es publica com a llibre esta sèrie de 120 fotogravats, era molt difícil obtindre tots i cadascun dels exemplars que Blossfeldt retrata. Potser només era possible tindre’n accés als hivernacles dels jardins botànics. Potser únicament podien contemplar-se dibuixats entre les pàgines d’un tractat de botànica com els que descansen en les vitrines de l’exposició a Bombas Gens. Els cromos col·leccionables de coneixement estaven dispersos en un món gegantesc, sense turisme massiu ni internet, al que molt pocs tenien forma d’accedir.

Blossfeldt va veure en la fotografia la ferramenta perfecta per traslladar la natura a l’aula. Posem per cas que el professor hagués tingut a la seua disposició eixe jardí, des d’on dur plantes a la seua classe, cada dia una diferent. De tota manera, l’accés per part dels estudiants a eixes mateixes espècies no hauria durat molt, un parell de dies com a màxim abans que es marciren. Amb les fotografies, Blossfeldt aconseguia parar el temps d’eixa planta, congelar els seus canvis, per poder així consultar-la eternament. A més, aconseguia una nivell de detall molt superior al que podia aconseguir amb l’observació directa. Blossfeld era un fotògraf autodidacta, particularment obsessionat per la millora de les seues càmeres i tècniques d’impressió amb la fi de prendre imatges cada vegada més ampliades.

 

Durant molt de temps, la representació que va fer Blossfeldt de la natura es va veure com objectiva i real. No hi havia engany, doncs es tractava d’una visió de la realitat botànica que havia captura l’ull artificial d’una càmera i no un d’humà, que es pressuposava com un ull limitat pel que fa a la precisió i carregat de subjectivitat. En canvi, no es tracta d’una perspectiva neutral i pura que representa, sense modificar, allò que té davant. Era Blossfeldt –i no la màquina– qui triava quina planta era l’escollida per a aparéixer, quins volums es destacarien i quines part de l’espècimen s’eliminaven perquè no eren d’interés. Cal tindre molt present l’objectiu que l’autor es marcava a l’hora de realitzar estes imatges: una recerca del coneixement que no observa la botànica per ella mateixa, sinó per les formes estètiques que pot projectar. Atribueix a les plantes i flors que retrata unes característiques i fins i tot una funció totalment alienes a elles mateixa.

No són éssers vius del món real sinó formes sobre un paper. No són formes d’espècies naturals sinó d’escultures i reixes. Ja no són, només serveixen. Serveixen per a inspirar, per a copiar, per a contemplar… Podríem anar llegint a Jogh Fowles en el seu assaig L’arbre mentre passegem pel jardí-arxiu fotogràfic de Blossfeldt: “l’evolució ha fet de l’Home una criatura que aïlla i divideix tot allò que l’envolta. Contempla als altres éssers de la Terra no només des d’una perspectiva purament antropocèntrica sinó també per separat, projectant així la forma en què desitja pensar en ell mateixa.” ¹

 

¹ John FOWLES, L’arbre, Impedimenta, Madrid, 2015 (primera ed. 1979), p33

  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

Índex Bombas Gens virtual

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

Stories En Marxa 2020. El fanzine

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

De l’A a la Z. Glossari de la fàbrica de Bombas Gens

LLEGIR MÉS