PROCESSOS: CONFERÈNCIA DE TERESA LANCETA

Processos: conferència de Teresa Lanceta

“He dedicat més de trenta anys de la meua vida a teixir, des dels meus inicis en l’art als anys seixanta. El teixit és el resultat de creuar els fils de l’ordit amb els de la trama seguint un determinat lligament. És un procés estructural que possibilita la creació simultània de l’objecte i el llenguatge, el suport i la imatge però, sobretot, el teixit és la revelació humana d’un arcà. El meu treball m’ha permès participar d’eixe descobriment col·lectiu, silenciós, que ha possibilitat a les persones viure, comunicar-se i romandre.

Teixir és una tècnica (hipnòtica) basada en la repetició d’un mateix moviment els resultats del qual no es perceben d’immediat. Teixir em va atrapar i ho va fer d’una manera radical, absoluta, més enllà dels resultats i de les conseqüències, a canvi m’ha ajudat a endinsar-me en el temps unitari, en aquell que perviu en el temps mesurat.

El dibuix i els quadres cosits permeten altre temps. Front al temps del teler, un temps que pesa, hi ha un temps lleuger. El del teler és un temps estès que, en ocasions i per diversos motius, pesa. Dibuixar és un acte directe, espontani, com si es materialitzara la veu que canta. Dibuixar és una continuació reflexiva i emocional del cos, una concreció d’allò eteri, sempre gratificant. A través del dibuix, el gest fa art.

A les pintures cosides, la tela del suport participa activament en el resultat final. Els talls, forats i deterioraments de la pintura o de la pròpia tela es solsixen, s’apedacen o es cusen. Els pinzells cedeixen el lloc a les agulles. Les pintures cosides parlen de la ferida, de la seua curació, de la solidesa de la fragilitat i, sobretot, són una trobada amb la pintura”. Teresa Lanceta.

Teresa Lanceta

Llicenciada en Història Moderna i Contemporània i doctora en Història de l’Art, imparteix classes en l’Escola Massana de Barcelona i col·labora en les revistes d’art Concreta, Arteyparte, Horizons maghrébins i Debates sobre arte. El seu treball es desenvolupa a través del teixit i l’escriptura. Treballa sobre l’art popular tèxtil de l’Atles Mitjà, la catifa espanyola del segle XV i les dones a la indústria tabaquera. Des de 1989 realitza exposicions temporals en diferents centres culturals i museus d’Espanya i de l’estranger i participa en exposicions col·lectives. Entre els seus treballs més recents es troben: El paso del Ebro (Galería Espacio Mínimo, Madrid, 2015); La réplica infiel (CA2M, Móstoles-Madrid, 2016); Adiós al rombo (La Casa Encendida, Madrid; Azkuna Zentroa/La Alhondiga, Bilbao, 2016); Notificaciones (Centre del Carme Cultura Contemporània, València, 2017). Ha participat també en biennals d’art com la de São Paulo i Venècia.