ACTIVITAT

22.07.2017

Ds

VISITA GUIADA: EL PAISATGE COM A AL·LEGORIA DE LA HISTÒRIA, ENRIC MIRA

DADES
PRÀCTIQUES

CATEGORIA: Activitats / Visita
ORIENTAT A: Tots els públics
EXPOSICIÓ: Bleda y Rosa. Geografia del temps
DATA: 22 de juliol de 2017

EL PAISATGE COM A AL·LEGORIA DE LA HISTÒRIA

Una lectura a l’exposició Bleda y Rosa. Geografia del temps per Enric Mira*

Les primeres dècades del segle xx van il·luminar una fotografia de paisatge que veia en les formes de la natura un significat espiritual i un vehicle per a l’expressió subjectiva de l’artista. A mitjan dècada dels setanta, en sintonia amb el gir conceptual de les pràctiques artístiques de llavors, apareixia una fotografia més poc atenta a les qualitats estètiques del món natural i més interessada en les «noves topografies» que conformen els paisatges alterats per l’acció humana. Una sèrie d’autors hi van arribar per a formular de nou el gènere paisatgístic mitjançant un tipus d’imatges dirigides a reflectir les transformacions que la societat industrial havia generat en el medi natural i en l’entorn urbà. El paisatge va passar d’àmbit idealitzat a lloc prosaic, de manifestació de bellesa i harmonia a seqüela d’accions econòmiques, socials i culturals.

María Bleda i José María Rosa van començar a desenvolupar la seua obra seguint eixa manera d’entendre el paisatge, primer en el treball sobre els camps de futbol i al cap de poc en Campos de batalla, adoptant un plantejament visual d’estètica nítida que ha acabat sent distintiu de tota la seua producció fotogràfica.

Els paisatges de María Bleda i José María Rosa no aspiren a crear una empatia emocional, tot i que hi pressentim una melancolia continguda, sinó a posar-nos davant dels ressorts de la memòria i l’imaginari col·lectius: que pensem com eixos camps de batalla, o altres de més propers en el temps, han sigut administrats pel relat dels vencedors. I també, perquè no, a pesar dels intents per convéncer-nos que vivim –segons expressió de Peter Sloterdijk– en un moment de desactivació de la història, aspiren a fer que no deixem de creure que les accions històriques i les seues promeses de canvi són possibles encara.

 

Enric Mira Pastor (1960) és doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València, professor titular de la Universitat d’Alacant en el Departament de Comunicació i Psicologia Social, del qual és el director actualment. És autor de La vanguardia fotográfica de los años setenta en España (1991) i col·laborador en els llibres Instantáneas de la teoría de la fotografía (2009) i La polémica sobre la cultura de masas. Una antología crítica en el período de entreguerras (2012), entre altres. Ha escrit articles sobre teoria i història de la fotografia per a diferents mitjans especialitzats i ha participat com a ponent en seminaris i congressos d’àmbit nacional i internacional. És membre del comité editorial de la revista Concreta. Sobre creación y teoría de la imagen i de Contranarrativas. Revista de estudios visuales. En l’actualitat, és professor en el màster universitari en Fotografia: Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, i en el màster universitari en Comunicació i Indústries Creatives i en el de Metodologies Humanístiques del segle XXI, tots dos de la Universitat d’Alacant.

* Activitat realitzada en el marc de col·laboració amb el Màster en Fotografia de la Universitat Politècnica de València

 

 

© Bleda y Rosa / VEGAP, València, 2017
  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

ACTIVITAT

21.06.2019

Dv

Noise Factory. Al voltant de ‘La mirada de les coses’

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

22.06.2019

Ds

Visites inclusives llengua de signes

LLEGIR MÉS
ACTIVITAT

26.06.2019

Dc

Lectures expandides de «Llums de Bohèmia», de Valle-Inclán

LLEGIR MÉS