VISITA GUIADA: EL PAISATGE COM A AL·LEGORIA DE LA HISTÒRIA, ENRIC MIRA

EL PAISATGE COM A AL·LEGORIA DE LA HISTÒRIA

Una lectura a l’exposició Bleda y Rosa. Geografia del temps per Enric Mira*

Les primeres dècades del segle xx van il·luminar una fotografia de paisatge que veia en les formes de la natura un significat espiritual i un vehicle per a l’expressió subjectiva de l’artista. A mitjan dècada dels setanta, en sintonia amb el gir conceptual de les pràctiques artístiques de llavors, apareixia una fotografia més poc atenta a les qualitats estètiques del món natural i més interessada en les «noves topografies» que conformen els paisatges alterats per l’acció humana. Una sèrie d’autors hi van arribar per a formular de nou el gènere paisatgístic mitjançant un tipus d’imatges dirigides a reflectir les transformacions que la societat industrial havia generat en el medi natural i en l’entorn urbà. El paisatge va passar d’àmbit idealitzat a lloc prosaic, de manifestació de bellesa i harmonia a seqüela d’accions econòmiques, socials i culturals.

María Bleda i José María Rosa van començar a desenvolupar la seua obra seguint eixa manera d’entendre el paisatge, primer en el treball sobre els camps de futbol i al cap de poc en Campos de batalla, adoptant un plantejament visual d’estètica nítida que ha acabat sent distintiu de tota la seua producció fotogràfica.

Els paisatges de María Bleda i José María Rosa no aspiren a crear una empatia emocional, tot i que hi pressentim una melancolia continguda, sinó a posar-nos davant dels ressorts de la memòria i l’imaginari col·lectius: que pensem com eixos camps de batalla, o altres de més propers en el temps, han sigut administrats pel relat dels vencedors. I també, perquè no, a pesar dels intents per convéncer-nos que vivim –segons expressió de Peter Sloterdijk– en un moment de desactivació de la història, aspiren a fer que no deixem de creure que les accions històriques i les seues promeses de canvi són possibles encara.

Enric Mira Pastor (1960) és doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València, professor titular de la Universitat d’Alacant en el Departament de Comunicació i Psicologia Social, del qual és el director actualment. És autor de La vanguardia fotográfica de los años setenta en España (1991) i col·laborador en els llibres Instantáneas de la teoría de la fotografía (2009) i La polémica sobre la cultura de masas. Una antología crítica en el período de entreguerras (2012), entre altres. Ha escrit articles sobre teoria i història de la fotografia per a diferents mitjans especialitzats i ha participat com a ponent en seminaris i congressos d’àmbit nacional i internacional. És membre del comité editorial de la revista Concreta. Sobre creación y teoría de la imagen i de Contranarrativas. Revista de estudios visuales. En l’actualitat, és professor en el màster universitari en Fotografia: Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, i en el màster universitari en Comunicació i Indústries Creatives i en el de Metodologies Humanístiques del segle XXI, tots dos de la Universitat d’Alacant.

* Activitat realitzada en el marc de col·laboració amb el Màster en Fotografia de la Universitat Politècnica de València

© Bleda y Rosa / VEGAP, València, 2017