Accident

Pintura que és pintura. Pintura que es mostra com material. Pintura que refereix a la seua condició material. Pintura que fa al·lusió a la seua producció.

Ángela de la Cruz produeix els seus quadres sobre xapes d’alumini anteriorment abonyegades. Esta obra sempre m’ha recordat a una xapa de cotxe després d’un accident. Com les restes que romanen en el lloc on van caure després d’una col·lisió, com proves del malson que va esdevidre. Esta obra sempre m’ha semblat part d’alguna de les escenes de Crash (1973) de J.G Ballard. En esta producció literària de ciència ficció, Ballard escriu una narració on “aterrat i subjugat alhora, el narrador de Crash és arrossegat vertiginosament a un matrimoni de malson”.* Un món en què el protagonista gaudeix en veure com els accidents funden les formes tecnològiques i industrials dels automòbils amb el cos dels conductors. Una novel·la on es descriuen amb sensualitat les formes dels cotxes.

En la pintura de Ángela de la Cruz hi ha un component pornogràfic en com presenta oberta i cruament la pintura amb què busca produir una excitació material. D’esta manera sempre he vist una relació directa entre Crash i Weight (Cerulen Blue). Fa anys em vaig trobar en un carrer de Cadaqués una edició de Crash. És un llibre que m’ha acompanyat a partir d’eixe moment. Al pròleg es tradueixen estes paraules de Ballard:

“Vivim en un món governat per ficcions de tota índole : la producció en massa, la publicitat, la política conduïda com una branca de la publicitat, la traducció instantània de la ciència i la tecnologia en imatgeria popular, la confusió i confrontació d’identitats en el domini dels béns de consum, l’anul·lació anticipada, en la pantalla de TV, de tota reacció personal a alguna experiència. Vivim dins d’una enorme novel·la. Cada volta és menys necessari que l’escriptor invente un contingut fictici. La ficció ja està ahí. La tasca de l’escriptor és inventar la realitat”.*

*BALLARD, J.G. Crash, Planeta de Agostini, Barcelona, 2006