«Botàniques» és una selecció de sèries fotogràfiques de la Col·lecció Per Amor a l’Art que mostra diferents maneres de representar el món vegetal..
«La botànica no s’ocupa de coses que canvien amb el temps o el lloc, sinó d’organismes que s’imaginen perennes i estables: formes abstractes fixes que es poden transformar en dades.»
Antonio Lafuente i Nuria Valverde¹
«Botàniques» relaciona tota una sèrie de ficcions sobre el món vegetal. Un cúmul de mirades diferents que donen forma a la realitat d’una flor més enllà de la seua posició natural, per a esdevindre un relat científic, ornamental, crític o estètic. És en immergir-nos en l’arxiu d’obres d’artistes que situen les plantes com a protagonistes, que podem desencriptar tot un seguit de formes d’expressió provinents de les maneres de veure hegemòniques en occident. A través del jardí de fotografies de plantes de la Col·lecció Per Amor a l’Art es pot veure el moviment especulatiu de la representació d’una planta i com pot fluctuar des de la projecció de la forma plàstica fins a l’observació científica de l’espècie. La flor com a motiu ha tingut moltes aproximacions en la història de l’art.
L’exposició aborda una sèrie de noms que donen valor a eixe moment catàrtic de la vida d’una planta. Enfocaments més estètics com ara l’obra d’Imogen Cunningham que prenen la flor com a motiu de desig, una forma amb la qual jugar de manera compositiva a trobar una imatge que l’espectador trobe bella. Les formes de Cunningham es mesclen amb altres noms com ara Albert Renger-Patzsch o Karl Blossfeldt, que usen el dispositiu fotogràfic des d’un punt de vista analític que s’impregna de les representacions del món natural provinents de la ciència.
L’anàlisi i representació botàniques han construït un imaginari i una estètica de la representació de la flor: un pla frontal descriptiu i que aïlla la flor del context. Un subconscient compositiu que tenen en comú diferents artistes en l’exposició. Un joc de repetició formal que acaba diluint temps i estètiques. Fotògrafs com Hans-Peter Feldmann o Mathieu Mercier donen enfocaments nous a eixa manera de compondre, i en el cas del primer fins i tot la porta a una versió kitsch. Unes altres com les de Juan del Junco remarquen un relat descolonial. El treball del collage d’Alessandra Spranzi, l’obra de Jonas Mekas o els viatges de Pierre Verger acompanyen el recorregut com a altres testimonis de maneres de representar el món vegetal.
L’exposició acaba amb una sala de Jochen Lempert en una obra-instal·lació que fa desaparéixer els límits entre el desig, la representació botànica i un llenguatge personal.
La mostra, comissariada per Carles Àngel Saurí, Nuria Enguita i Vicente Todolí, va acompanyada d’un catàleg coproduït per la Fundació Per Amor a l’Art i La Fábrica, que inclou un text de Carles Àngel Saurí. Totes les obres de l’exposició són de la Col·lecció Per Amor a l’Art excepte les d’Alessandra Spranzi i les de Jochen Lempert.
¹Lafuente, Antonio; Valverde, Nuria. «Linnean Botany and Spanish Imperial Biopolitics». En Schiebinger, Londa; Swan, Claudia (eds.). Colonial Botany. Science, Commerce, and Politics in the Early Modern World. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2004, p. 134-147.