Les restes del celler medieval van eixir a la llum a l’estiu del 2016, durant la rehabilitació de l’antiga fàbrica. El celler formava part de les instal·lacions d’una alqueria senyorial, situada al costat del camí històric que passava per darrere de la façana posterior de Bombas Gens.
L’alqueria de Comeig
L’alqueria estava situada en el marge esquerre del vell camí de Marxalenes i era una més entre les alqueries disseminades en l’àrea periurbana del cap i casal. Era una gran casa els murs més antics de la qual es remunten al segle XIV. La façana principal donava a l’antic camí, però va ser derrocada i soterrada per a construir l’actual carrer del Doctor Machí, raó per la qual ja no és visible.
La major part de les restes conservades de l’alqueria estan relacionades amb la reforma feta entre finals del segle XV i principis del XVI, moment d’esplendor constructiva que la va dotar d’una plan ta senyorial. L’espai va quedar distribuït en un celler subterrani per a la producció de vi, una planta baixa —com a zona de faena i emmagatzematge— i un pis primer on estaven les estances senyorials. Es va completar amb un hort gran i dependències annexes per als animals.
Després d’eixa reforma, n’hi hagueren d’altres al llarg del temps amb l’objectiu d’adaptarla a les necessitats dels habitants. La vivenda va ser coneguda com a «Alqueria de Comeig» a partir del segle XVIII, nom que donà la família que la va habitar fins als anys setanta del segle XX.
Plànol dels elements arqueològics documentats en la planta baixa de l’alqueria. (Fase dels segles XV-XVI). Font: Paloma Berrocal Ruiz.
El celler medieval
El celler subterrani, fruit de la reforma entorn de l’any 1500, es va concebre com un espai per a produir vi i emmagatzemar-lo correctament. En la planta baixa de l’alqueria hi havia el trull, del qual s’ha recuperat una bassa circular per al trepig del raïm. Davall, es va construir el celler, que es pot visitar accedint per l’estreta escala en dos trams que es conserva. A l’interior de l’espai voltat es poden observar diferents elements originals, com el xicotet orifici situat a la paret que confronta amb el trull, que permetia que hi baixara el most fins a la bassa rectangular que hi ha just davall. També es conserven els bancs correguts on es col·locaven les gerres. A eixos recipients ceràmics es traslladava el most perquè fermentara i per a emmagatzemar-lo. A partir dels fragments trobats durant l’excavació arqueològica, se n’ha pogut reconstruir una, de gerra, localitzada al cantó oposat a la bassa.
La ceràmica
En l’espai expositiu del celler es troba una selecció de les peces ceràmiques recuperades.
Peça dels segles XIV-XV
Bol de pisa blava d’estil maniser, amb decoració de banda d’orla de peixos i palmetes radials.
Peces dels segles XV-XVI
Conjunt de taulells que mostra la classe de paviments que degueren lluir a les estances senyorials del pis primer de l’alqueria. Corresponen a tres classes diferents que, intercalats, formaven combinacions geomètriques: taulell de motius florals en reserva —també dit de l’Estrela—, taulell de Mitadat blau i taulell de la Redona.
Peces del segle XVII
Sèrie de peces que van formar part de la vaixella de taula i de cuina de l’alqueria: una olla sencera amb tapadora, un plat amb decoració en verd-morat-blau de tipus aragonés o talaverà i, de tipus maniser, una peça en pisa daurada i una altra blava i daurada.
