Anna-Eva Bergman. De nord a sud, ritmes

Anna-Eva Bergman (1909-1987) és una artista noruega que considera essencial el “ritme” com a element estructural de la pintura, un ritme fruit de l’ocupació de determinades matèries -fulles de metall, pa d’or, plata o coure-, formes, línies i colors. La seua obra experimenta un gir radical a partir dels anys 50, quan se centra en l’abstracció pictòrica. El paisatge es converteix llavors en la referència essencial de la seua obra: motius naturals, mitologia escandinava -pedres, planetes, muntanyes, barques- o la llum noruega. La seua relació amb Espanya s’inicia el 1933, quan s’instal·la durant un any a Menorca amb la seua parella, Hans Hartung. El viatge a Andalusia l’any 1962 serà, però, el més determinant per a la seua obra: allà comença a elaborar els seus primers horitzons, motiu que reprendrà al contactar amb els paisatges noruecs. Aquest vincle entre Noruega i Espanya -nord i sud- desemboca a una formalitat semblant entre els dos paisatges, que adquireixen, d’altra banda, tonalitats molt diferents. És també fonamental en l’artista el motiu de les pedres, que comença a desenvolupar en 1951 en el seu viatge a Noruega i que reprèn a principis dels anys setanta en recórrer l’interior per la península, com testifica la seua sèrie “Pedres de Castella”.

Imatges: © Anna-Eva Bergman / ADAGP, Paris, 2018 / Col·lecció Per Amor a l’Art (Crèdits complets adjunts)