Col·lecció Per Amor a l’Art. Ornament = delicte?

L’ornament ha sigut històricament considerat com a cosa secundària, no essencial en l’estructura de l’obra d’art, un accessori que s’adhereix al suport; el que no es refereix ni a l’essència ni a la veritat profunda. Però l’ornament es pot alliberar d’eixa condemna moral que el titla de nociu i de decadent mitjançant altres mirades que valoren els fluxos invisibles de l’esdevindre davant de les certeses inamovibles de l’ésser. Entés com a vincle i potència diferencial, travessa els ordes figuratius i abstractes i les categories de les belles arts i les arts decoratives. Si entenem, al seu torn, que l’abstracció ja no suposa l’esgotament de la forma figurativa, sinó l’elaboració de models autònoms espaciotemporals, formes en si significants, podem establir una altra relació de sentit entre les dos manifestacions.

L’exposició presenta l’obra de diversos artistes pertanyents a la col·lecció Per Amor a l’Art, que treballen en eixa relació i experimenten altres lògiques representatives i transformen les jerarquies formals entre fons i forma, entre primer pla i pla posterior, entre centre i perifèria, entre una mirada localitzada i una mirada flotant.

Artistes: Heimo Zobernig, Cristina Iglesias, Juan Uslé, Teresa Lanceta, David Reed, Anna-Eva Bergman, Aaron Siskind, Renger-Patzsch, Araki, Ángela de la Cruz, Harry Callahan, Herbert Franke, Imogen Cunningham, Robert Mapplethorpe, Esteban Vicente, Inma Femenía, Nicolás Ortigosa, o Hans Peter Feldmann, entre d’altres.

Fotos: Enric Morán