SCULPTING REALITY. L’ESTIL DOCUMENTAL EN LA COL·LECCIÓ PER AMOR A L’ART

La mostra tracta de revisar el concepte «estil documental» tal com el definix Olivier Lugon: entendre el document com a forma (i fins i tot estètica). «Estil» que hauria fundat Walker Evans i tindria una gran influència en tota la fotografia nord-americana des dels anys trenta del segle passat. Exemples primerencs en són Helen Levitt o Robert Frank. En un primer moment, s’entendria com una fotografia relacionada al reportatge, al fotoperiodisme –que es mostrava en periòdics i revistes, com Double Elephant Press– però en poc de temps es veu afectat per la necessitat d’experimentar amb el llenguatge fotogràfic, com faria Lee Friedlander o Garry Winogrand.

La serialitat és una de les especificitats del mitjà fotogràfic i que acompanya estos autors en la necessitat que tenen de reflectir la «realitat» de la societat que els envolta, ja siga a partir de retrats o de la representació del paisatge. Una serialitat que es pot relacionar també amb la necessitat de classificar per a comprendre similituds i diferències en estructura i aparença, com farien Bernd i Hilla Becher o David Goldblatt en els anys seixanta.

L’exposició estudia eixa manera de comprendre la fotografia fins als anys huitanta amb Tod Papageorge i Anthony Hernández, que inclouen el color en els seus treballs.

Es tracta, en definitiva, d’un «estil» que naix de la straight photography als Estats Units i que tindrà un gran èxit a Alemanya en els anys vint. No obstant això, encara que estèticament trobem unes característiques comunes des de la manera de fotografiar d’Evans fins a Hernández, cal qüestionar-se com de documental és la fotografia (revisar la idea de document com a «empremta»), la veracitat que hi ha darrere de les captures fotogràfiques, la posada en escena, la serialitat…

Crèdit imatge: David Goldblatt, While in traffic, 1967. Col·lecció Per Amor a l’Art © David Goldblatt