Hiperespais

“Hiperespai” és una noció utilitzada per la física contemporània per fer al·lusió a un espai que té més dimensions de les ja conegudes. La recent sociologia dels sentits qüestiona alhora l’enumeració clàssica dels cinc sentits i ens diuen que la percepció és molt més extensa i que involucra el cos sencer. També que l’àmbit perceptual no és només físic sinó, sobretot, cultural, material i polític, i que està determinat pel moviment dels cossos.

Esta exposició planteja com la reflexió sobre l’arquitectura està en l’origen de nombroses obres d’art que construeixen espais, a partir d’imaginaris perceptius, mentals i afectius. En les arts visuals, l’arquitectura, lluny de ser un espai abstracte, esdevé un embolcall, una membrana, la pell de la nostra vida. L’espai arquitectònic, que estimula les nostres projeccions mentals i introjeccions físiques i psíquiques (memòries, accions), no ha perdut en l’art el seu poder originari de protegir el cos.

La reflexió sobre este modern sentit estètic de l’espai pot apreciar-se en una sèrie d’obres de la col·lecció Per Amor a l’Art com són les de Carlos Bunga, Pedro Cabrita Reis, Roland Fischer, Ángela de la Cruz, Patricia Gómez i Maria Jesús González,  Heimo Zobernig, Fernanda Fragateiro, Teresa Lanceta, Barbara Kasten, Inma Femenía, Nicolás Ortigosa, El último grito, David Reed o  Irma Blank.

A partir del text “Hiperespais”, de Marisa García Vergara, que es publicarà pròximament al catàleg que acompanya l’exposició homònima.

FOTOS SALA: Jabali Studio