EXPOSICIÓ

14.03.2018

20.01.2019

Joel Meyerowitz. Cap a la llum (Col·lecció Per Amor a l’Art)

ORGANITZACIÓ: Bombas Gens Centre d’Art
ARTISTES: Joel Meyerowitz
COMISSARIAT: Nuria Enguita, Miguel López-Remiro i Vicente Todolí
PUBLICACIÓ: Francesco Zanot, Miguel López-Remiro i Nuria Enguita. Editat La Fábrica i Bombas Gens Centre d’Art

L’exposició Cap a la llum de Joel Meyerowitz inclou 98 fotografies de la Col·lecció Per Amor a l’Art, quasi totes fetes a Màlaga entre 1966 i 1967, on va conviure amb els Escalona, una de les famílies flamenques de més renom a la ciutat. L’exposició inclou imatges en blanc i negre i en color, així com una xicoteta mostra de les fetes a casa dels Escalona.

L’any 1962, Meyerowitz va abandonar el treball que feia com a editor per a fer-se fotògraf, decisió que va prendre després d’una sessió de fotos amb Robert Frank en un apartament de Manhattan. Ajudat pel seu antic cap, Harry Gordon, que li va regalar una xicoteta càmera en color —i posteriorment el llibre The Americans de Frank—, Meyerowitz va començar a fotografiar pels carrers de Nova York junt amb Tony-Ray Jones i posteriorment amb Garry Winogrand i Tod Papageorge.

Meyerowitz és considerat actualment un dels grans representants de la street photography (“fotografia de carrer”) en haver continuat i renovat el llegat d’autors com ara Henri Cartier-Bresson o Robert Frank amb un llenguatge propi. Des del començament va utilitzar el color davant de la tendència dominant d’ús de la fotografia en blanc i negre, encara que simultanejava tots dos. Li interessava el color tant per la capacitat descriptiva d’una època i un moment determinats com per l’acostament a la superfície pictòrica. Va començar amb una càmera xicoteta de 35 mm que li permetia fotografiar el caos i la immediatesa de la vida al carrer. Però prompte va utilitzar també una càmera de plaques, que va definir una manera nova de mirar més pausada i més centrada en l’espai, passant de l’acció al context, tot i que mantenint en certa mesura la immediatesa de les relacions que ocorren al carrer.

El viatge que va fer a Europa i l’estada a Espanya en 1966, només quatre anys després d’iniciar-se en la fotografia, és important per a definir una manera de fer que des de ben prompte es va apartar tant de l’«instant decisiu» de Cartier-Bresson com de la narrativitat de Frank per a centrar-se en les possibilitats expressives de la fotografia com a context, capaç de donar compte de la fragmentació, la simultaneïtat i el contrast de la vida al carrer. Planteja el seu treball com una conversa amb la realitat, una resposta, feta d’energia i meditació. La seua posició no és la del caçador que busca una presa, és la del passejador-observador que es deixa afectar pel que sent a cada moment i no només pel que veu; respon a un impuls sensorial que va més enllà de la vista.

El treball fet a Espanya —i el viatge mateix— té un gran valor, ja que suposa una conversa continuada amb un país en transformació en unes circumstàncies socials, culturals i polítiques difícils, marcades per una dictadura. No obstant això, les fotografies de Màlaga mostren, a voltes fins i tot amb un humor velat, com la vida es fa camí en qualsevol circumstància.

Fotos obres: © Joel Meyerowitz
Fotos sala: Enric Morán
  • COMPARTIR

ET POT INTERESSAR

EXPOSICIÓ

14.03.2018

20.01.2019

El pols del cos. Usos i representacions de l'espai

LLEGIR MÉS
EXPOSICIÓ

14.11.2018

05.05.2019

Anna-Eva Bergman. De nord a sud, ritmes

LLEGIR MÉS
EXPOSICIÓ

14.02.2019

02.02.2020

La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke

LLEGIR MÉS