Paul Graham. La blancor de la balena

L’exposició aplega tres treballs de l’artista Paul Graham (Regne Unit, 1956) fets als Estats Units entre els anys 1998 i 2011: American Night (Nit Americana), 1998-2002; a shimmer of possibility (un centelleig de possibilitat), 2004-2006, i The Present (El present), 2009-2011. Tres sèries fotogràfiques que mostren un interés comú per analitzar la desigualtat racial i de classes, reflectir el teixit social contemporani i examinar, alhora, la naturalesa de la vista i de la percepció, així com el mateix mitjà fotogràfic.

El títol, que fa referència a un dels capítols de Moby Dick (1851) de Herman Melville, suggereix la ceguesa de l’ésser humà i la idea que la persecució obsessiva d’alguna cosa pot conduir a la destrucció. Eixa ceguesa, deguda a una creença determinada i que no permet veure el que ocorre en la mateixa societat, és en la base de la metàfora que Graham utilitza per a l’exposició.

American Night, el primer treball que va fer l’artista als Estats Units, és una crònica de les primeres impressions sobre el país i les diferències socioeconòmiques que hi trobà. En la sèrie, Graham combina imatges sobreexposades, figures quasi esvaïdes en zones suburbanes inhòspites i imatges fosques de persones sense casa en contrast amb altres de mansions i cotxes de colors vibrants en diverses ciutats americanes. Amb el joc de superposicions –llum, foscor i color–, l’artista mostra la invisibilitat de les persones desposseïdes i la divisió de classes latent en l’Amèrica de començament de segle.

En a shimmer of possibility hi ha escenes de la vida quotidiana a través d’un viatge pels Estats Units i es presenta com un mosaic d’imatges que parla del mitjà fotogràfic com un procés d’observació, moviment i pensament, seguint l’estil de Thèkhov, que incloïa en els contes descripcions simples de moments quotidians. Hi ha seqüències en les quals les escenes són tan íntimes que les imatges mostren, quasi de manera clínica, la privació personal o social.

En The Present, Graham continua en certa manera la tradició de la street photography i el solc de l’«instant decisiu» amb imatges de la ciutat de Nova York. Són disparaments amb enquadraments lleugerament diferents, que es formalitzen en seqüències de dos o tres imatges d’una mateixa escena, separades per una fracció de temps breu, que reforcen la seua visió d’eixos moments fugaços com a part fonamental de la vida a la ciutat.

L’artista ha reconegut la connexió dels tres projectes que hi ha en The Whiteness of the Whale amb els principals controls de la càmera fotogràfica: l’obertura, que ajusta la llum; l’obturador, que controla el temps, i l’enfocament, que centra l’atenció. Les fotografies de Graham no parlen, en conseqüència, únicament d’Amèrica: parlen del temps, de la llum i de la consciència, és a dir, del fet mateix de fotografiar.

Paul Graham és internacionalment conegut des del seu primer treball publicat, A1 – The Great North Road (1981-1982), i és una referència en la fotografia documental britànica. Des de l’any 2002 viu i treballa als Estats Units. Les seues obres s’han exposat a les institucions artístiques més importants, com ara al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York o a la Tate Gallery de Londres. Ha publicat nombrosos llibres dels quals cal destacar End of an Age (Scalo, 1998) o Does Yellow Run Forever? (Mack, 2014), així com el llibre que acompanya el projecte que presentem ací, també publicat per Mack, The Whiteness of the Whale, de l’any 2015.

Les imatges de les obres són cortesia de Paul Graham; Pace/MacGil Gallery, New York; Carlier Gebauer, Berlin; Anthony Reynolds Gallery, London, Col·lecció Per Amor a l’Art i Pier 24 Collection.

Fotos sala: Enric Morán