1
Llum II 01.10.13 10.00 p.m., 2013
Transferència de llum digitalitzada sobre poliuretà transparent. 155 x 145 cm
Col·lecció Per Amor l’Art

2
Transversal, 2020
Impressió UV sobre PVC. Dimensions variables
Cortesia de l’artista*

En estes peces, l’artista porta la reflexió entorn de la llum a l’espai expositiu i juga amb la il·luminació natural i artificial del centre. Femenía s’interessa pel tractament dels materials des de les qualitats intrínseques, especialment aquells en els quals interactua la llum del nostre entorn —per les característiques de reflexió i transparència que tenen—, com el metall i el plàstic. En el cas de la peça de la sèrie Llum, Femenía registra digitalment la llum mitjançant un escàner per a explorar i investigar les possibilitats de la visió de la màquina: tria un fragment mínim d’una imatge digital i l’amplia per a mostrar com els colors primaris de la llum (roig, verd i blau) estan sempre presents. Les obres de la sèrie estan titulades amb la data i l’hora del dia en què s’ha captat la llum. D’altra banda, Transversal és una instal·lació ex professo feta amb PVC, un material que, a causa de l’absència de color, és susceptible de fer tangibles les seues intervencions i ressaltar la forma en què les propietats llum-matèria es relacionen davant d’una mirada condicionada per allò digital.

*Obra concebuda específicament per a la mostra i amb la producció de la Fundació Per Amor a l’Art / Bombas Gens Centre d’Art

 

---

 

3 – 4
In Tension n. 2 / In Tension n. 3, 2016
Impressió UV, alumini manipulat i goma natural. Dimensions variables
Col·lecció Per Amor a l’Art

 

5
Liminal XX, 2020
Pintura sintètica i vernís sobre alumini manipulat i goma natural. Dimensions variables
Cortesia de l’artista*

Prenent com a punt de partida la consideració que el món digital ja no està únicament darrere d’una pantalla, l’artista relaciona la percepció de la nostra experiència quotidiana —connectada amb la memòria i el reconeixement— amb el llenguatge digital. En les peces de la sèrie In Tension i en la instal·lació Liminal XX —que partix de la sèrie— la referència és el color: els colors que percebem en el nostre hàbitat es mimetitzen amb el cromatisme digital, interpretant el fenomen natural mitjançant la impressió digital directa sobre la superfície. En les plaques metàl·liques s’evidencien els processos d’impressió, i és possible apreciar la separació de colors pròpia de la trama digital. Són superfícies que, tractades com a fotografies, es transformen en peces tridimensionals en modificar- les amb el cos: una performativitat implícita en este treball. Una referència al cos que s’advertix en la manipulació del material, però també en l’ús del cautxú com a al·lusió a una segona pell amb la qual crear tensió i noves percepcions.

*Obra concebuda específicament per a la mostra i amb la producció de la Fundació Per Amor a l’Art / Bombas Gens Centre d’Art

 

---

 

6
Black Mirror [Espill negre], 2014-2020
Metacrilat negre. 250 x 600 cm
Cortesia de l’artista*

Instal·lació (a partir de l’obra concebuda en el 2014) que remet a la pantalla de mòbil apagada, “eixe moment en el qual no està en funcionament i no ens mostra la realitat virtual, sinó el reflex de la nostra realitat física”. Femenía permet a l’espectador formar part física de la reflexió entorn de la percepció que determinen els mitjans digitals (entesa com un llenguatge que modifica l’aparença de les formes) a partir del reflex a la “pantalla”.

*Obra concebuda específicament per a la mostra i amb la producció de la Fundació Per Amor a l’Art / Bombas Gens Centre d’Art

 

7
Hold [Sostindre], 2020
PVC i metall. Dimensions variables
Cortesia de l’artista*

Les peces Mehr Licht!, Hold i Black Mirror són interpretacions del concepte imatge pobra de Hito Steyerl, una teoria en relació amb la circulació de la imatge digital i la distorsió de la nostra manera de mirar. Estes obres, com ja ho va fer anteriorment en Free Fall (“Caiguda lliure”, obra del 2017 i de la qual partix Hold), visibilitzen l’esdevindre de la imatge digital —cada vegada més condicionada per la nostra necessitat de connexió i rapidesa d’intercanvi— i posen en relleu el fet que la qualitat de les imatges (les extretes de les càmeres de vigilància, per exemple) i la seua lectura en temps real tendixen a convertir la imatge en abstracció. Igual que la resta de les obres de Femenía, Hold també remet a conceptes i formes que l’artista percep i experimenta en la vida quotidiana: en este cas, la peça fa al·lusió a l’obsolescència dels plàstics que l’artista troba diàriament a l’horta valenciana, lloc on té l’estudi.

*Obra concebuda específicament per a la mostra i amb la producció de la Fundació Per Amor a l’Art / Bombas Gens Centre d’Art

 

8
Mehr Licht! [Més llum!], 2018-20
Pantalla de LED. 250 x 400 cm
Cortesia de l’artista*

Per a l’exposició, l’artista treballa en revisions d’obres anteriors com Mehr Licht!, una instal·lació en la qual abandona allò matèric, l’ús de la tècnica fotogràfica o la recerca del gest a la superfície. En este cas, Femenía fa al·lusió a l’ecosistema de les grans ciutats i les seues zones cèntriques, on la presència de pantalles publicitàries gegants i les emissions de llum que atrauen l’atenció del vianant i influïxen en la seua conducta. Una llum digital que impregna els espais —una sala expositiva, en este cas— més enllà del contingut: l’espectador no percep el contingut publicitari, sinó l’ambient generat a través de les propietats del color i la reflexió a les superfícies. El títol es pren de les últimes paraules que pronuncià Goethe en el moment abans de morir —”Més llum!”—, i que Femenía considera premonitòries respecte a la realitat en la qual ens trobem.

*Obra concebuda específicament per a la mostra i amb la producció de la Fundació Per Amor a l’Art / Bombas Gens Centre d’Art

L’artista investiga la materialitat d’allò digital i revela noves maneres de percepció determinades per la llum. Una invitació a l’espectador a enfrontar-se a diferents fenòmens que posen en tensió i qüestionen els límits d’allò perceptible.

 

L’exposició “Infralleu” és el resultat de la investigació d’Inma Femenía entorn de la percepció determinada pels mitjans digitals i l’experiència resultant sobre la realitat física. Una percepció entesa com una eina que modifica l’aparença de les formes i que Femenía tracta de plasmar mitjançant l’ús de diferents superfícies. L’artista s’aproxima al que es consideren els límits d’allò perceptible, i els amplia, fins a situar-se’n al llindar i revelar noves maneres de percepció, determinades per la llum de les pantalles i la seua reflexió momentània en els objectes.

La pixelació, la deterioració i la dissolució de les imatges en les nostres pantalles són el ressò d’una realitat que s’esvaïx i es reconfigura com en un teatre d’ombres. Un acostament “digital” que ens retrau al concepte infralleu de Marcel Duchamp: moments relacionats amb el cos físic i l’espai, extrets de la levitat de la vida quotidiana i en els quals es trobaria la verdadera essència de l’art. Moments com la calor d’un seient que s’acaba de deixar, el so del frec dels pantalons en caminar, les carícies, o un dibuix fet amb vapor d’aigua o amb l’alé sobre una superfície polida, un espill o un vidre.

En este projecte Femenía presenta una sèrie de peces creades específicament per a l’espai de Bombas Gens Centre d’Art, junt amb altres que pertanyen a la Col·lecció Per Amor a l’Art. La llum és, en totes, protagonista absoluta, no només en el procés de creació i concepció, sinó també en la posada en escena, que juga amb la llum natural i artificial de les sales d’exposició. Processos com la impressió de llum ultraviolada sobre materials de caràcter industrial adopten un aspecte orgànic, com una fatxada de pell iridescent.

En l’obra de Femenía, la impressió de la llum i el qüestionament de la materialitat de la tecnologia digital combina a la perfecció amb el tractament manual dels materials que usa. La llum extreta de les pantalles deixa de ser bidimensional per a convertir-se en un objecte, al seu torn testimoni d’una acció provocada per la mateixa artista, dotant-lo de calidesa i tensió. En l’exposició, a més, Femenía transforma l’espectador en una peça fonamental, el convida a formar part de la mostra mitjançant recorreguts i moviments, i el fa partícip del fenomen perceptiu en enfrontar-lo al seu propi reflex en pantalles simulades, fet que li provoca esforços a la retina o genera inquietud sobre els processos tractats.

Finalment, “Infralleu” és també el resultat del suport a artistes jóvens i de la difusió de la seua obra per part de la Fundació Per Amor a l’Art, que té entre els seus objectius promoure pràctiques artístiques contemporànies que exploren diferents llenguatges visuals.

 

L’exposició, comissariada per Julia Castelló i Nuria Enguita, i organitzada per Bombas Gens Centre d’Art / Fundació Per Amor a l’Art, va acompanyada d’una publicació que inclou un text de Joseph Constable i una entrevista amb l’artista.