14.03.2018

Així és el celler medieval de Bombas Gens

En el transcurs de les obres de rehabilitació de l’antiga fàbrica de Bombas Gens, es van localitzar les restes d’una antiga alqueria situada a la part posterior de la parcel·la, al costat de l’actual carrer del Dr. Machí.

L’alqueria, coneguda com la Casa Comeig, formava part del caseriu dispers de l’antic camí de Marxalenes, inserit en un centenari paisatge d’horta periurbana de València i que va perdurar, sense quasi canvis, fins al segle XX. En el mateix context d’edificacions rurals, se’n poden veure hui, al veí parc de Marxalenes, uns quants exemples en peu, com l’alqueria de Fèlix o la de Barrinto, molt semblants a la que degué ser la nostra vivenda.

L’alqueria de Bombas Gens va ser un edifici de dimensions grans que va començar a construir-se a la fi del segle XIV i que va viure un moment d’esplendor després d’una reforma integral que es va dur a terme entre finals del segle XV i principis del XVI. Llavors es va dotar d’elements sumptuaris com ara taulells d’estil maniser, bona part dels quals es van recuperar durant l’excavació arqueològica de l’estiu del 2016. No obstant això, l’element més destacable de la casa és un celler subterrani construït durant la mateixa reforma i que s’ha conservat complet.

El celler és una habitació voltada àmplia a la qual s’entra per una escala d’obra de rajola. Una vegada dins, es poden apreciar determinats elements constructius propis d’un lloc per a emmagatzemar vi, com ara bancs correguts sobre els quals col·locar les gerres i els tonells i una basseta per a arreplegar el most que havia d’arribar des de les basses d’afollar el raïm, de les quals se n’ha conservat una. A més, a les parets hi ha uns quants vestigis difícils de trobar, per l’antiguitat, situats al seu lloc, com el cas d’un clau de ganxo que roman al lloc d’origen, on es va clavar per a subjectar, possiblement, el pitxer amb el qual es treia el vi de les gerres.

A més de tot això, un dels fets més destacables és la troballa d’una de les gerres originals al seu lloc, circumstància que afig singularitat al recinte i ajuda a dotar-lo d’un gran valor històric, ja que la localització exacta a l’interior del celler ens remet al moment inicial de la sala. La gerra s’ha recuperat quasi sencera i s’ha restaurat.

Igualment, el celler en si s’ha restaurat i s’ha condicionat per a obrir-lo a visites guiades. És un element patrimonial de primer orde, el qual s’ha realçat mitjançant el projecte de construcció d’una sala dissenyada per Ramón Esteve Arquitectura y Diseño per a protegir les restes arqueològiques i exposar-hi un conjunt de peces ceràmiques i taulells recuperats durant l’excavació arqueològica.