14.03.2018

Inaugurem dos noves exposicions, la peça de Cristina Iglesias i el celler medieval

· Tant “El pols del cos. Usos i representacions de l’espai” com “Cap a la llum” de Joel Meyerowitz presenten obres de la Col·lecció Per Amor a l’Art
· L’obra escultòrica de Cristina Iglesias, ubicada al jardí, és un projecte site specific inspirat en el llit del Túria
· El celler medieval i el jardí s’incorporen a les visites guiades del centre

Bombas Gens Centre d’Art (València) obri tots els seus espais coincidint amb la inauguració de dos noves exposicions de la Col·lecció Per Amor a l’Art. La primera d’elles “El Pols del Cos. Usos i representacions de l’espai” inclou obra de Bernd and Hilla Becher, Helen Levitt, Cartier-Bresson, Robert Frank, David Goldblatt, Luigi Ghirri, Victoria Civera, Elger Esser, Xavier Ribas, Francesca Woodman o Matt Mullican, entre d’altres. “És una reflexió, a partir de l’obra de diversos artistes, sobre la manera en què habitem els espais de la contemporaneïtat. Com ens relacionem, ocupem i fem servir el carrer i els espais d’oci, treball o consum. I alhora, l’exposició és un recorregut per la fotografia del segle XX”, ha explicat Nuria Enguita, directora del centre d’art, en la roda de premsa oferida aquest matí.

L’altra exposició presentada, “Cap a la llum”, inclou un centenar de fotografies del gran fotògraf documental i pioner en l’ús del color Joel Meyerowitz (Nova York, 1938), que van ser realitzades durant la seua estada a Espanya en els anys 60. Un corpus inèdit que reflecteix un país en transformació. “Era el meu primer viatge fora dels Estats Units, i també era la primera vegada que treballava en solitari com a fotògraf. Veient ara les fotos me n’adone de que en aquells carrers no hi havia alegria llavors, que la gent vivia atrapada en la seua quotidianitat. Semblaven fotografies no tristes, sinó, d’alguna manera, faltes d’alegria. Tinc la impressió que aquella va ser la resposta que des de jove vaig donar a l’atmosfera creada per la dictadura, que permeaba les vides de tot el món”, ha relatat Meyerowitz.

A més d’aquestes dos noves exposicions, el públic podrà gaudir també a partir d’ara de la resta de components del conjunt arquitectònic de Bombas Gens Centre d’Art. Així ho ha manifestat la directora de la Fundació Per Amor a l’Art, Susana Lloret: “El centre d’art amplia el seu espai expositiu cap a l’exterior, fent del jardí, i fins i tot del parc de Marxalenes, un lloc més a visitar. El jardí quedarà envoltat per la màgia del so i els reflexos de l’aigua de la peça de Cristina Iglesias; pels colors i la llum de la nostra natrualesa privilegiada, i per la història medieval del celler que hem tret a la llum i connectat amb altres restes de la mateixa època situats al parc de Marxalenes, a escassos minuts de Bombas Gens”.

Així, aquest espai de 1.147 m2 ubicat a la part posterior de l’antiga fàbrica, compta amb una important peça escultòrica site specific de Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956), titulada “A través”, que ja forma part de la Col·lecció Per Amor a l’Art. “És, de fet, la tercera obra d’Iglesias que s’incorpora a aquesta col·lecció, seguint la seua filosofia ‘Artists first’ d’intentar tindre sempre més d’una peça de cada artista, per a poder mostrar d’una manera més àmplia el seu treball”, ha explicat Vicente Todolí, director de l’Àrea d’Art de FPAA.

L’obra està composta per dos sèquies, de 14 i 11 m2, que formen una corba inspirada en el llit del Túria. L’interior de cada sèquia es compon de diverses capes de baix relleu de bronze fos i patinat que, superposant-se, conformen un interior abstracte amb elements que recorden arrels i fons de rius. Dos bancs de pedra recuperada de la pròpia rehabilitació de l’edifici acompanyen les sèquies.
Pel que fa a la inspiració de la mateixa, ha estat la pròpia Cristina Iglesias qui ha parlat d’ella: “Per a la creació d’aquesta peça, he estudiat els llits del riu Túria i la inundació de 1957, així com traçats de regadius. He volgut explorar en aquesta obra la relació amb l’aigua que durant segles ha tingut la zona on s’ubica Bombas Gens”.

L’altra joia del jardí porta soterrada a ell des de finals del segle XV. Es tracta d’un celler de 39 m2 pertanyent a una antiga alqueria ja desapareguda, i que va ser descoberta durant les obres de rehabilitació que convertirien l’antiga fàbrica Bombas Gens en l’actual Centre d’Art.

“És una àmplia habitació voltada que afortunadament ens hem trobat completa, i a la qual s’entra per una escala d’obra de rajola. Una vegada dins, es poden apreciar determinats elements constructius propis d’un lloc per a emmagatzemar vi, com ara bancs correguts sobre els quals col·locar les gerres i els tonells i una basseta per a arreplegar el most que havia d’arribar des de les basses d’afollar el raïm, de les quals se n’ha conservat una”, ha explicat l’arqueòloga Paloma Berrocal.

Un element patrimonial de primer orde, el qual s’ha realçat mitjançant el projecte de construcció d’una sala dissenyada per l’arquitecte Ramón Esteve per a protegir les restes arqueològiques i exposar-hi un conjunt de peces ceràmiques i taulells recuperats durant l’excavació arqueològica.

Tant el celler com l’obra escultòrica de Cristina Iglesias seran accessibles al públic, mitjançant visita guiada gratuïta. Els visitants podran gaudir de tots dos elements, integrats en un espai recollit que hereta la tradició modernista de la seua arquitectura per crear un jardí frondós i colorista.

El disseny del mateix, signat pel paisatgista Gustavo Marina, respon a una cobertura densa sobre composicions vegetals amb més de 100 espècies diferents, que es barregen per generar un ambient naturalitzat.

S’inclouen cítrics i magraners, rememorant l’hort que va ser, palmeres, i una jacaranda que al·ludeix a la que es trobava a la fàbrica del Doctor Trigo i que al barri era coneguda com “l’arbre”. A la paleta botànica podem trobar espècies que atreuen aus i papallones. Poden apreciar-se també exemplars d’especial interès, com grans Lagerstroemias indica i una excepcional Camelia sansakua.
Un jardí evocador de l’època en què es va construir Bombas Gens, que ha rescatat l’esperit del lloc, posant en valor la façana posterior de la fàbrica i utilitzant la llamborda de rodeno com a paviment.