06.07.2017

Exposició especial inauguració: Històries de Bombas Gens

L’exposició s’acosta a Bombas Gens a través d’una sèrie d’imatges, objectes i testimoniatges arreplegats en una peça audiovisual feta per a l’ocasió que mostra l’arquitectura, l’àmbit de treball a l’interior de la fàbrica i el context urbà. Pretén capturar el reflex de la miríada de vivències esdevingudes al llarg dels anys al voltant d’un edifici emblemàtic. Mostra també el procés de rehabilitació que hi ha hagut fins a convertir-se en seu de la Fundació Per Amor a l’Art –dedicada a l’ajuda social, la recerca de malalties rares, especialment la malaltia de Wilson, i l’art–, procés durant el qual s’hi ha descobert un celler del segle xv i un refugi de la Guerra Civil. L’exposició inclou un encàrrec específic al fotògraf Manolo Laguillo, especialista en la documentació d’espais urbans en transformació. Per la seua banda, l’equip creatiu amb base a Londres El Último Grito, ha recobert la nau expositiva amb un vinil monomèric.

Hem triat el nom d’Històries perquè així és com sentim les innombrables experiències i pervivències, personals i materials, que han arribat fins a nosaltres. No es tracta, per tant, d’exposar la història de l’edifici d’una manera clàssica, sinó de compondre una visió caleidoscòpica de les diverses projeccions que la fàbrica ha generat al llarg del temps. En els inicis, l’antiga fàbrica de Bombas Gens –ara emplaçada dins de la ciutat, immersa en el popular barri de Marxalenes i envoltada de vivendes, avingudes i carrers– era una edificació aïllada, pràcticament solitària en un paisatge que pareixia que no era per a una fàbrica. I és que abans de ser part de la ciutat, la fàbrica es trobava en plena horta entre parcel·les de cultiu, séquies, caminals i cases de llauradors. De fet, Bombas Gens, junt amb altres fàbriques emblemàtiques dels voltants, com ara La Papelera Levantina de Monllor, Crespo y Cía. o La Ceramo, van exercir de pol d’atracció de futures fàbriques i vivendes. De la mateixa manera, van contribuir a transformar el paisatge, rural, per a regenerar els carrers com ara l’actual avinguda de Burjassot (l’antiga Adolfo Beltrán) creada a partir de 1855, i a traçar el recorregut del tramvia de Burjassot i Godella.

Així doncs, a partir de l’any 1929, es marca l’espai destinat a la construcció de la fàbrica de Bombas Gens, tal com es veu en el plànol del terme municipal de València d’eixe any. L’any 1930, Carlos Gens Minguet, empresari valencià, va encarregar a l’arquitecte Cayetano Borso di Carminati construir la fàbrica per a acollir les noves instal·lacions de l’empresa, els orígens de la qual estaven vinculats al carrer de Sagunt. El complex fabril es va destinar a fabricar bombes hidràuliques per a reg, una activitat amb molta demanda en l’època.

Bombas Gens va ser dissenyada com un bloc de quatre naus adossades, precedit per una nau transversal, en la qual ara ens trobem, i una vivenda destinada a allotjar els responsables del funcionament de la fàbrica i que, al seu dia, va tindre un hort que arribava fins al carrer del Dr. Machí. Des de llavors, la fàbrica va acollir l’activitat frenètica dels obrers que fonien milers de peces en centenars de motles per a, en acabant, muntar-les i donar forma final a la variada gamma de bombes hidràuliques que ajudaven a regar les parcel·les de la nostra horta i de moltes altres hortes llunyanes. Bombes que es van exposar en diverses fires i catàlegs buscant sempre augmentar el nombre d’encàrrecs i que van portar el nom de la fàbrica a destinacions com ara Madrid, Barcelona o les Illes Balears.
La fàbrica va ser testimoni de la vida quotidiana dels veïns del barri, de les festes i celebracions i, mentrestant, la producció va continuar, amb alts i baixos, com els de la Guerra Civil, fins a arribar a la dècada dels huitanta del segle passat, quan va decaure de manera que ja no es va poder recuperar. Des que es tancà en 1991, la fàbrica anà deteriorant-se lentament. Va deixar de ser un referent d’activitat productiva i comercial i va passar a convertir-se en refugi de persones sense llar. Hi hagué un incendi en el 2014, l’any de major declivi i, alhora, el punt d’inflexió en el camí en adquirir-la per a ser la seu de la Fundació Per Amor a l’Art i de Bombas Gens Centre d’Art.

Durant els darrers anys s’ha rehabilitat l’edifici i s’ha començat una tasca de recerca que continua en procés i que té com a objectiu conéixer més bé la història de la fàbrica, del que ha suposat en el temps i del paper que ha tingut en el conjunt del teixit fabril de la València contemporània.